Cares del món (82)

L'Assumpta m'envia aquesta cara del món perquè s'uneixi a la meva col·lecció. Aquesta cara és natural de Figuerosa, a 5 km. de Tàrrega, i sembla que està una mica velleta, pobra.

Ebre Blook, Relats d'aigua dolça al Serret Blog

“Els llibres no es venen” és una frase incomprensible a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. Amb un entusiasme que s’encomana, el seu propietari, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre i la Franja especialment. Mentre no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents.
El 2007 va llençar la proposta d’enviar textos per ser mostrats al seu blog amb un consiserable èxit de participació. Però no en tenia prou. Ell, amant dels llibres, volia tindre una mostra d’aquests relats al taulell de la llibreria i, gràcies a Cossetània Edicions aquesta conjunció d’esforços ha tingut fruit en el llibre Ebre Blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog, que recull relats dels següents autors: Francesca Aliern, Jordi Andreu Corbaton, Susana Antolí, Teresa Bertran, Pere Casanovas, Glòria Fandos, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon, J. Carlos Gil, Albert Guiu, Silvestre Hernàndez, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Vicenç Sanz, Emigdi Subirats i Jesús M Tibau.

El proper 24 de gener, al matí, a la llibreria Serret, tindrà lloc la primera signatura d'exemplars del llibre per part de diversos autors/es que es desplaçarem a Vall-de-roures. A la tarda, tindrà lloc al presentació oficial a Arnes.

Més informació de l'acte aquí.

Com veieu a la foto inferior, les piles de llibres ja ens esperen a la llibreria Serret.

Felicitats petites(80)

De vegades la vida no ens dóna gaires opcions per a vèncer, per sentir-nos triomfadors. Però per això es van inventar els jocs de taula com pel parxís, per exemple.

A visaltres què us proposcina una felicitat petita més gran: matar una fitxa i avançar 20 caselles, o fer una barrera i impedir el pas a 4 o 5 fitxes que es desesperen darrere?

No hi havia al ciberespai dos amants com nosaltres

Ahir vaig tenir l'honor de ser inclòs a la secció No hi havia al ciberespai dos amants com nosaltres, del blog de Jordi Cervera, on recull poemes inèdits d'amor.
El poema està escrit fa més de vint anys, molt abans de dedicar-me a la narració breu. Qui sap, potser tindrà comtinuïtat.

92è joc literari

Des de fa 92 setmanes us proposo cada dimecres un joc literari, i com que no us canseu, doncs continuo. Avui arriba el tercer d'aquest mes amb una pista molt simple:

.

180,30363 €

.

No, no es tracta d'un preu d'oferta per superar la crisi, sinó de la pista per a endevinar el títol d'un recull de contes.

Com sempre, heu d'enviar-me la solució a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.

Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig dels premis del mes.

El termini acabarà el 3 de febrer.

.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Nines russes

Quantes nines russes calen per a arribar a l'interior d'una dona? I d'un home?

.

Fragments recomanats: Marques de naixement, de Nancy Huston

Des de fa setmanes aquesta secció dels dimarts us vol donar l'opció de compartir fragments de llibres. Avui, la Carme Rosanas recomana un fragment de Marques de naixement, de Nancy Huston. Us convido a proposar el vostre.

.

-És un descans trobar algú que parli l'anglès tant bé – li dic - . L'hebreu és difícil quan no és la teva llengua materna.
-Tampoc és la meva.
-Ah! No?
-No. La meva és l'àrab.
-Vaja! Així que tots dos som estrangers - comento, alegre per haver trobat alguna cosa en comú entre nosaltres.
-En absolut. Ni tan sols saps a quuin país ets, oi? L'autèntic nom d'aquest país és Palestina. Aquest és el meu país. Aquí els estrangers són els jueus.
-Jo creia ... que era de ...
-Els jueus el van envair. Tu ets jueu. I ni tan sols coneixes la història del teu propi poble?
-Veuràs, la veritat és qaue no sóc gaire jueu - dic nerviós en veure que ja hem començat a pujar el darrer tram d'escala.
Nouza riu.
-Què vol dir això que no ets gaire jueu?
-Bé, doncs que la meva mare no va néixer jueva i no celebrem les festes ni res de tot això. En el fons sóc bàsicament americà.

Bicentenari d'Edgar Allan Poe

Avui es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, i m'afegeixo a la iniciativa del blog Hespèria de recordar aquest important autor nord-americà, especialment per als amants dels gèneres de terror i de ciència ficció.

Desdefinicions (90)

Després de fer els tres tombs, tornen les desdefinicions:
.
universari. Dia en què el cosmos fa anys i les estrelles es tornen espelmes que cal bufar.
.
punkcionari/ària. Treballador/a de l’Administració Pública que es burla de la rigidesa dels convencionalismes socials i que sovint escolta The Ramones.
.
encomanar. Demanar una coma.
.
puntual. Punt que arriba al moment exacte.
.

Llum de dona i Cròniques sota el mugró llegeixen El vertigen del trapezista

Ha aparegut un nou comentari a la blogosfera sobre El vertigen del trapezista. Aquest cop al blog Llum de dona. Moltíssimes gràcies, Joana, que faig extensives de nou a tots i a totes que heu donat suport al llibre, fin si tot, abans de la seva edició.

També comenten aquest llibre, entre altres, al blog Cròniques sota el mugró. Gràcies, Jordi i Marta.

He recollit tots els comentaris al següent post.

Blogs degustació

Descobrir nous blogs i continuar la passejada amb vells coneguts; això és el Blog degustació.

Friccions: empatx de núvols

Enkrakminen: testimonio
Molts emblocats: noure

El blog d'en Kasku: amor als llocs i als fantasmes

Res: dibuixant la fina línia que no arriba mai a creuar-se

Balzac i la petitat modista xinesa, de Dai Sijie

La Xina del president Mao, 1971. A dos joves de setze i disset anys, intel·lectuals considerats perillosos per al règim, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el que, a la Xina del moment, s'anomena reeducació. Allà coneixen Quatreulls, que, en un bagul, hi amaga una pila de llibres de grans autors clàssics. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta.

Aquest és l'argument de Balzac i la petita modista xinesa, que comentarem al Club de Lectura de Tortosa el dia 26 de gener. L'obra està basada en una experiència pròpia de l'autor (podeu veure l'entrevista que van fer a Dai Sijie al programa L'hora del lector en aquest enllaç).

Aquests llibres prohibits d'autors com Balzac, Victor Hugo, Stendhal, Tolstoi, Dumas, Flaubert, Dickens, Rousseau, Baudelaire …, a més de donar-los una altra visió del món, serviran per a transformar la Petita Modista i que deixi de ser una simple muntanyenca, tal com diu Luo, un dels dos nois protagonistes. Però les persones tendeixen a seguir el seu propi rumb, malgrat les lleis de reeducació o les bones intencions didàctiques, i cadascú ha de treure els seus propis ensenyaments dels llibres i trobar el seu camí.

Del llibre he triat un fragment preciós que relata el moment en què els tres protagonistes es troben a la part del darrere d'una pantalla de cinema:

“Com que vam arribar quan ja havia començat la projecció, ja no quedava cap cadira; així doncs, ens vam haver de posar darrere la pantalla, on tot estava invertit i on tothom era esquerrà. Però ella no volia perdre’s aquell espectacle tan especial. I per nosaltres era un regal contemplar com aquella cara bonica irradiava uns reflexos acolorits, lluminosos, que li enviava la pantalla. De vegades, la cara li quedava engolida per l’obscuritat, i només se li veien els ulls en l’oombra, com dues taques fosforescents. Però de sobte, en un canvi de pla, la cara s’il.luminava, s’acoloria, s’eixamplava en l’esplendor del seu somni. De totes les espectadores, almenys dues mil, potser més, segurament ella era la més bonica. Una mena de vanitat masculina creixia dins nostre davant les mirades geloses dels altres homes que ens envoltaven. Al bell mig de la sessió, després d’unamitja hora de pel.lícula, va girar el cap i em va dir a cau d’orella una cosa que em va deixar desfet:
-És molt més interessant quan ho expliques tu.”

.

Us convido a comentar les vostres sensacions sobre el llibre, que mencionaré durant la reunió del Club de Lectura de Tortosa.

Convocatòria a participar en una novel·la col·lectiva

La Llibreria Serret de Vall-de-roures, a través del seu Serretblog, convoca a escriptors/es a prendre part en l’elaboració d’una novel·la col·lectiva en castellà i una altra en català, sense cap altra condició que l’aportació d’escrits propis no publicats anteriorment.El desenvolupament d’aquesta activitat tindrà diverses fases de periodicitat quinzenal. Les instruccions es publicaran al Serretblog els dies 1 i 15 de cada mes, a partir del primer de febrer de 2009. Els escriptor7es comptaran amb 10 dias a partir de la publicació de les instruccions per fer arribar les seves col·laboracions.
Recordeu, l’1 de febrer apareixeran les instruccions de la primera fase.

Ticket to heaven, de Dire straits

Quantes cançons podria recomanar-vos de Dire Straits, un del smeus grups preferits! Per exemple, Ticket to heaven.

Recuperar el passat

Recuperar el passat és un deute, una manera de mantenir vius els records, de mimar les petjades que ens han dut aquí.

.

Al centre de la fotografia, la meva padrina, Sofia Pallejà en un carrer de Cornudella de Montsant, entre 1920-1925, aprox.

Cares del món (81): Penya de s'Indi

El Llorenç Carreras m'envia informació d'una nova cara del món amb perfil d'indi. Es tracta de la Penya de s'Indi, a prop del poble d'Es Mercadal, a Menorca. Confessa que de petit, de vegades la somiava. Explica que el seu avi hi va néixer, i és un poble molt bonic al peu de la muntanya del Toro, el cim més elevat de l'illa, que just es situa una mica per sobre dels 300 metres. El perfil es veu venint de Maó, a la carretera general. Ell m'envia un enllaç amb la imatge de l'indi, però la imatge que us mostro l'he extreta del blog De tot un poc.

Tens un racó dalt del món, vist per Carme Rosanas

Jocs i

somriures

i llibres i fragments

com un regal

vessen del teu racó

inunden blogosferes.

Gràcies, Carme. Avui les felicitats petites són dobles.

Felicitats petites(79)

Tot el que envolta el dia de Reis és ple de felicitats petites, però fa pocs dies n'acabo de descobrir una altra.

En aquesta data tan assenyalada jo havia interpretat fins ara diversos papers (xiquet, patge, carter reial...), però fins enguany no m'havia convertit en regal, gràcies a l'Esther.

91è joc literari

El 91è joc literari pren de nou la forma d'una operació aritmètica, en aquest cas relacionat de manera íntima amb la poesia.

El joc és senzill: heu de trobar el títols dels llibres dels poetes de les imatges que compleixen la igualtat, i enviar-los a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.



Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig dels premis del mes.

El termini acabarà el 3 de febrer.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

I després silenci; un conte contra la guerra

Aquest és un conte que vaig escriure al desembre de 2004, però que tristament mai perd actualitat, que es troba inclòs al recull Postres de músic, d'Editorial Empúries.

I després silenci

.
L’aire dels carrers és massa espès, d’una densitat que aclapara. Una boira opaca vigila les cantonades i transita impune per la buidor del poble, com un fantasma que no dorm ni a les nits més tranquil·les. Però no es tracta de boira, sinó de pols, d’una pols de runa agonitzant que ens recordarà per sempre la misèria dels hòmens. Pols, boira, por… tant hi fa, el vell no deixarà que entrin a casa. Té ben tancades les portes, les finestres, els porticons, i per més seguretat, s’hi gira d’esquena, abocat vora la llar de foc, concentrat en el fum tebi de la pipa.

.

De tant en tant s’endormisca, acaronat per l’escalfor de les brases. Fa temps que va perdre l’oïda, com tantes altres coses, però en dies com aquests això és un privilegi dels anys. El desperta un so llunyà, esmorteït, ofegat per unes orelles cansades, alguna cosa semblant a una traca. S’imagina els carrers guarnits de festa, les banderes de colors, el jovent ballant al so de la xaranga, com als seus anys bons, quan festejava la Maria. Gairebé la pot veure, vestida de diumenge, mirant-lo de reüll i tapant-se el riure amb la mà, coqueta.

.

El so es fa més potent, les parets tremolen, i ell té un últim desig d’aixecar-se, sortir al carrer, unir-se a la gresca; però s’ho repensa. No són trompetes, ni petards, ni riures el que s’atansa, sinó una pluja de vergonya i de bombes, que apagarà per sempre els records d’un vell i el foc de la seua pipa.

Presentació en línia dels relats curts de ciència ficció d'Hespèria

Hespèria es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Relats curts de ciència-ficció que conté els textos participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció i que es durà a terme el propvinent dimarts 13 de gener a les 20 h a la web http://www.hesperia.cat/.

El llibre és el resultat del primer Concurs organitzat per aquest col·lectiu de blocaires ebrencs, que vaig tenir l'honor de guanyar amb aquest microconte. Per tant, aquest serà el primer llibre on col·laboro aquest 2009.