Sobre gustos

L'amor és dolç i la passió salada? O a l'inrevés?

I l'àcid i l'amarg, amb què els relacioneu?

Felicitats petites(85) amb nas de pallasso

Fa unes quantes setmanes, mentre travessava un pas de vianants a Tortosa, vaig veure una imatge, si més no curiosa: el conductor, que parlava amb tota normalitat amb la seva acompanyant, duia posat un nas de pallasso. Vaig haver de girar-me dues vegades per comprovar el que havia vist, i el cap va començar a donar voltes imaginant els motius d'un accessori tan curiós per conduir. Com que els blocaires compulsius veiem la vida en forma de post, de seguida vaig pensar que aquesta anècdota n'era un; però em vaig despistar i ja no hi he pensat més.

Fins fa pocs dies quan, abans de començar el Carnaval, travessant el mateix carrer a la mateixa hora, vaig veure el mateix conductor amb el seu nas de pallasso, ben gros, per cert.

Teniu alguna explicació per a aquesta anècdota rigurosament certa?
M'agradaria pensar que aquesta és la seva manera de transformar la grisor de les carreteres en felicitats petites.

Margarida Aritzeta al Club de Lectura de Tortosa

El passat 23 de febrer, vam poder gaudir de la presència i de les paraules de Margarida Aritzeta al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, per tal de comentar El verí, una novel·la aparentment de misteri, amb dos morts i mig a les primeres pàgines, amb descobriment de l'assassí al final, però que realment ens parla dels desitjos, dels somnis com a motor de les nostres vides. Es nota que Margarida Aritzeta té pràctica fent classes de literatura. Vaig poder gaudir-les fa més de vint anys, i el passat dilluns vaig comprovar que manté intacte el seu do per transmetre la passió per l'escriptura.

La propera trobada del Club serà el 31 de març, per comentar el recull de relats Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada.

97è joc literari

Ja hem arribat al l'últim joc literari del mes de febrer, on heu de descobrir el títol d'un llibre i el seu autor, a partir d'aquests dues pistes:

9471

.

Envieu-me les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada.
Ànim, que s'acaba el temps per a obtenir números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.
El termini acabarà el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

barana 5

Barana curulla de plantes que fa del teu balcó paisatge.

.

De nou gràcies a la Carme per la seva versió, com ja ha fet a les baranes 1, 2 , 3 i 4 . Aviat treurem l'entrellat de tanta barana.

Demà últim joc literari de febrer

Demà trobareu el quart i últim joc per a obtenir números per al premi dels jocs literaris de febrer: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.

El termini per enviar solucions a qualsevol dels jocs d'aquest mes acabarà el 3 de març. Però encara podeu participar als anteriors:

94è joc literari

95è joc literari

96è joc literari

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Microrelats de terror

Aquesta és la meva participació al Concurs de relats breus de terror que organitzen des del blog Hespèria, amb un màxim de 140 caràcters, i que ja vaig promocionar fa uns dies amb un vídeo improvisat.

"La mossegada el dessagna lentament i, mentre la vida se’n va, el sorprèn la manca de resistència que oposa i, sobretot, el plaer."

Post desarmat

He buscat al diccionari el significat de la paraula post, i he trobat això:
.
post m. [DE] [LC] Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar.
.
Per a evitar malentesos, declaro els posts d'aquest blog totalment pacifistes.

Desdefinicions (95)

De moment, no s'ha detectat cap efecte secundari excessivament dolent a causa de les desdefinicions.

.

bancanal. Gresca enorme que uns pocs celebres a costelles dels diners dels altres.
clausura. Clau tancada en un calaix, castigada sense sortir.
arxivar-se. Explicar d’amagat on es troben els arxius secrets.

postum. Post publicat després del traspàs d’un blocaire.

.

La inspiració de l'última desdefinició em va venir durant el darrer Ebrebloc, i li dedico a l'Accídia, a veure si ressuscita el seu blog.

Itineraris de Lectura

Gràcies al programa Itineraris de Lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes, el passat 18 de febrer vaig conviure una hora amb la classe de 2n del Cicle Superior de Primària del CEIP Cinta Curto de Tortosa.

Prèviament havien treballat algun dels meus contes, havien investigat per Internet, i esperaven amb il·lusió i curiositat la meva arribada; o sigui, com jo.

Sempre és enriquidor el contacte amb els lectors, però hi ha dos col·lectius, aparentment molt allunyats entre si, on aquest contacte és més directe i lliure de convencionalismes: els infants i els vells.

Tots dos, a la seva manera, perden la vergonya al primer minut de la xerrada, i pregunten sense por al ridícul, sense tèmer ser políticament incorrectes, amb franquesa i amb una especial capacitat d'il·lusionar-se, agraïts i generosos. En aquest cas, fins i tot em van manar deures: convertir-los en protagonistes d'un conte.

Blogs degustació

El tast dominical de posts:


I'm in Rothkovic paint: després de quatre dies
Bocins de lluna: mentre em dutxo
Mentre la roba s'eixamora: aproximació a l'art de la ingravidesa
Garbí 24: els invents de TBO

Quaderns deltaics, de Josep Igual

"Quaderns deltaics" (Cossetània Edicions) és el dietari amb què Josep Igual guanyà el III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa, i jo vaig tenir el plaer de ser un dels primers a llegir-lo. Segurament el dietari no és un dels gèneres més comercials, on resulta difícil trobar-hi un templer que amaga un misteriós secret, però en aquest llibre no hi faltarà literatura de la bona, frases plenes d'intel·ligència, ironies a cops de bisturí, humor lúcid i la bellesa poètica al servei de la narrativa.

Com a mostra, uns quants fragments:

Dinar en un establiment popular. A un viatjant de comerç li truca l’amant; després ell truca a la dona. Fa anar la clàssica ventrilòquia: el to més pueril del desig, primer, i després, el de la molèstia dissimulada amb cortesia convencional. Les situacions eternes semblen tenir un polsim de fulletó a l’entranya.

El rellotge de sol, sense sageta, desafinat per les erosions, segurament mesura ara les expansions de tres estels apagats, però encara lluents per nosaltres, i el perfil de les dunes de la cara secreta de la lluna. Sencerament inútil no hi ha res.

Bona comunicació amb Déu a darrera hora: escolto Bach mentre l’estimada em grata l’espatlla.

Més comentaris a Solc de lletres

Barana 4

Els colors que es poden gaudir des de la barana, depenen dels teus ulls que miren.

I la Carme ho ha tornat a fer, reinterpretant amb el seu estil la imatge, com a les baranes 1, 2 i 3 .

El vertigen del trapezista a Igualada

Ahir, 20 de febrer, després de dinar i xino-xano, emprenc rumb cap al Nord, en direcció a Igualada. Vaig bé de temps i circulo sense pressa per carreteres secundàries. Entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca veig venir de cara, a intervals regulars, una dotzena de carrosses que es deuen preparar per Carnaval.

Entro a Igualada seguint la senyalització que indica Centre. M'aturo en una vorera i pregunto a una senyora que va a peu si vaig bé per a anar a la Biblioteca. Em fa unes quantes indicacions (recte, dreta, esquerra...), però no es deu fiar que l'hagi entès o tem que em perdi i, 15 segons després, veig que s'atura al costat amb el seu cotxe i em fa senyals que la segueixi.

Arribo amb prou temps per passejar una estona pel nucli antic de la ciutat i fotografiar algunes baranes (la meva darrera dèria).

Faig cap a la Biblioteca i la Magda m'ensenya l'esprèndid edifici, una antiga fàbrica tèxtil restaurada.

Tot això perquè ahir va tenir lloc una altra presentació de El vertigen del trapezista, de mà d'un escriptor i blocaire amic, Joan Pinyol, amb qui he mantingut diverses i divertides col.laboracions durant aquest any. El vaig conèixer a la II Fira literària Cid i Mulet de Jesús que ell va inaugurar el 23 de febrer de 2008. Joan Pinyol va fer en el marc d'aquesta Fira la última presentació del seu Micromèxics, i l'endemà jo vaig presentar per primer cop El vertigen del trapezista. El vertigen i el seu Pilota de set, apareguts gairebé al mateix temps, es van fer molt amics i van compartir taulells de llibreries. El Joan Pinyol, que va parlar àmpliament i generosament dels meus contes (gràcies, Joan), també va comentar aquest cúmul de casualitats i complicitats, i va fer referència al fet que, un any després de publicar-se el llibre, encara se'n facin presentacions. I és que en aquest món actual de les presses i les caducitats immediates, 1 any d'antiguitat sembla definitiu per a un llibre, i no hauria de ser així. També va comparar l'artesania d'escriure amb la tèxtil. Entre el públic, com sempre, algun blocaire.

En acabar, per facilitar-me la sortida de la ciutat, segueixo un altre cotxe, el del Joan. La gent de l'Anoia ha estat amable, i no han permès que es perdi un pobre escriptor.

Al blog del Joan llegireu la seva visió de la presentació.

Year of the cat, d'Al Stewart

El 1976 van passar moltes coses al nostre país i a les nostres vides, però sempre serà recordat perquè va ser l'any del gat; Year of the cat, d'Al Stewart.

Cau el vespre

Cau el vespre i la llum que minva fa imprecisos els detalls. Des de l'interí balcó d'un hotel, res sembla immutable.

Cares del món (86)

L'Enriqueta Aragonès va trobar aquesta mena de follet o esperit del bosc, en el camí que va des de Santa Maria del Camí fins a un poble que es diu Orient, a Mallorca.

A Ses Illes també hi ha Cares del món.

Felicitats petites(84)

La Felicitat petita d'avui em va venir regalada quan rellegia El verí, de Margarida Aritzeta, per a preparar la propera reunió del Club de Lectura. Un fragment del llibre diu així:

.

"El que l'havia fet feliç i, al capdavall, l'havia salvat de les tenebres, no era doncs alguna cosa que es pogués posseir, sinó la capacitat de desitjar.

La Constança no tenia paciència per a aquestes coses. Volia un regal. Que la felicitat li arribés a mans plenes cm una torrentada de lava, com un huracà. I així va anar deixant passar les felicitats petites que, embastades al llarg de la vida, podien haver-li contruït alguna mena d'estat feliç més o menys permanent dintre dels alts i baixos de la fortuna."

96è joc literari

Ja hem arribat a ltercer dels jocs literaris del mes de febrer, amb un clàssic d'aquesta secció: l'anagrama. Aquesta setmana heu de trobar l'escriptor que s'amaga a:

.

FERIR ARBRE GELAT

.

Ja sabeu com funciona: cal canviar l'ordre de les lletres per tal que aparegui el nom de l'escriptor, sense que en sobri ni en falti cap. Espero que enganxeu de seguida la solució i obtingueu més números per al sorteig del premi del mes.

Com sempre, heu d'enviar-me la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.

El termini per enviar respostes a qualsevol dels jocs del mes acaba el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Arbre nu

L'arbre subratlla amb rames nues el paisatge, i ens recorda que els verds són possibles.

Roses que no es marceixen

Fa uns quants anys, durant una temporada, em vaig aficionar al dibuix. Fruit d'aquella dèria passatgera són aquestes roses que no s'han acabat de marcir del tot.