El sol i el pas dels dies són implacables

El sol i el pas dels dies són implacables amb els calamars a la romana, els ous ferrats, els bistecs a la planxa, les patates fregides...

Amb el temps tot es difumina en una apàtica manca de color, gens seductora a la vista.

Potser nosaltres tampoc en sortim gaire ben parats.

Cares del món (107)

Vés per on, en una de les meves sèries preferides he trobat una Cara del món. Potser ha fet d'ajudat a l'inoblidable Colombo.

Sorra als peus nus que s'abracen

Sorra als peus nus que s'abracen.
Rastre de petjades que esborren temps i distàncies.
.
Foto cedida per Mercè

Nit de sant Llorenç

Qui segueixi habitualment aquest blog sabrà la bona relació que m'uneix amb el cantautor Jesús Fusté.

El primer dia que el vaig visitar al Pradell, el seu poble, va fer-me el regal de tocar al piano en exclusiva una cançó que acabava de compondre, Nit de sant Llorenç, que després inclouria al seu disc Lletres d'aigua.

La notra relació ha crescut de forma ràpida i intensa, i han estat diverses les col·laboracions. Ja feia temps que tenia al cap una idea estranya, convertir una de les seves cançons en conte, concretament la Nit de sant Llorenç, i fa poc aquest projecte es va dur a terme. Divendres passat, durant el seu concert a Tortosa, vaig llegir aquest petit relat.

Com que la qualitat de la meva càmera de vídeo no és gaire alta (no fa justícia a la interpretació de Jesús Fusté i la seva banda), us transcric el relat:

LA NIT DE SANT LLORENÇ

Cada mes d’agost, quan arriba el vespre, puja a un turó qualsevol a relativa distància de la ciutat. No cal que sigui gaire alt. És un caminador mandrós, gens amant de cims escarpats, sinó de senderes tranquil·les properes a una font o, millor encara, a una carretera. Els cims de les muntanyes l’impressionen, però s’estima més paisatges a mesura humana, amb boscos no gaire densos, camps llaurats i, lluny, una caseta amb parets de pedra.
En aquesta hora fosca, quan ja s’ha amagat el rastre del sol d’agost, s’ajeu a la primera clariana que troba. Sotja el firmament sense impaciència; és un observador expert i coneix el valor de l’espera. Mentre rastreja el cel, somia estius passats. Imatges de llavis empeltats de saliva tendra i jocs de dits trenats mentre els cossos fiten, ajaçats, la pluja d’estels; pètals florits s’encenen i enrogeix la galta, i un batec tremola sota la pell, i es desfà en braços d’un petó.
Ara, sol, espera amb calma l’arribada del primer desig de la nit. Sempre demana el mateix, any rere any, amb tossuderia de golafre i constància d’esclau. Ha imaginat l’escena amb tanta precisió que, de vegades, gairebé sembla que hagi estat real. Potser aquest anhel traurà fruit un dia, i una veu que estima li dirà a cau d’orella: tornem a casa?

Durant l'esmentat concert, organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la URV, Emigdi Subirats i Vicent Pellicer van llegir poemes de Gerard Vergés.

117è joc literari

El tercer dels jocs literaris de juliol recupera un clàssic d'aquesta secció.
Es tracta de trobar l'escriptor que s'amaga al següent anagrama, canviant d'ordre les lletres sense que en sobri ni en falti cap:
.
LLEGINT A MORIR
.
Envieu la solució a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu. Així podreu acumular els primers punts per al sorteig del premi del mes de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres per a futurs lots).
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

500 blogs enllaçats

Ara mateix acabo d'arribar a la xifra de 500 blogs enllaçats. L'últim ha estat el blog de la Biblioteca Pública de Sau, que ha tingut la gentilesa d'afegir-me a la seva llista de recursos.

Potser direu que 500 blogs és massa, que és impossible fer-ne el seguiment, i teniu raó en això últim; però m'agrada correspondre amb els enllaços que trobo per la blocosfera, i crec fermament en la força que ens dóna a tots plegats la xarxa que estem construint. Els enllaços ajuden a teixir-la i, poc o molt, intento visitar-los tots de tant en tant.

Només tinc un problema que encara no sé com resoldre: la meva llista no funciona perfectament a l'hora de mostrar els blogs per ordre d'actualització, i molts blogs es queden, aleatòriament i sense motiu ni criteri aparent, al fons de la llista.

Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret

Ahir vaig escoltar assabentar-me'n d'una notícia que em va alegrar moltíssim: el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha ataorgat el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret, «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Llibreria Serret, des d'on promou escriptors catalans, i fomenta l'edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l'Ebre i a l'Aragó catalanòfon».

He parlat diverses vegades d'aquest especial llibreter que es mereix el premi abastament.

Felicitats, Octavi.

Sensacions de la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Dissabte passat, 11 de juliol, va tenir lloc la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el meu poble, de la que ja us he parlat i ensenyat el programa.

És difícil explicar el cúmul de sensacions d'aquesta Jornada, elevades al quadrat en motiu que era el primer dia que el nostre fill dormia al poble i alguns amics encara no el coneixien.

Al noi tímid de fa uns anys, que entrava a La Renaixença gairebé de puntetes i que no gosava ni somiar convertir-se un dia en escriptor, li sembla impossible veure'm davant d'una jornada literària al meu poble.

La idea inicial de presentar mútuament Cornudella a companys i companyes escriptors ha estat assolida amb un èxit total. He aconseguit unir, en certa forma, el món de la meva infantesa, el món on tot va nèixer, amb el món que després m'he anat creant a mida, el món de la literatura. I tot davant de la gent que més estimo.
Gràcies als autors i autores que em van acompanyar (Agustí Masip, Àngela Jackson, Vicent Pellicer, Toni Orensanz, Miquel Esteve, Sílvia Favà i Josep Civit), a la jove promesa Irene López (que es va posar el públic a la butxaca), al Josep Romeu i a la Montse Castellà, i a l'Ajuntament de Cornudella.
Per a acabar d'arrodonir la vetllada, em vaig emocionar amb les sentides paraules del Salvador Salvadó, el regidor de Turisme, al moment de la clausura, quan em va donar les gràcies "per sentir i difondre a tort i a dret l'amor que sents pel teu poble, per estimar-lo d'aquesta manera, i per compartir amb nosaltres la passió que sents per les coses, perquè sense passió no hi ha vida". Conservaré les seves paraules com un tresor, i només em cal afegir que gràcies a l'organització d'aquestes Jornades he pogut conèixer més a fons la sensibilitat i l'extraordinària humanitat del Salvador.
Podeu veure més fotos de la Jornada a la següent galeria d'imatges, gràcies a Emili Mayo.

El curt "Espantant gavines": 2n dia de rodatge

La nit i matinada del 10 a l’11 de juliol es va dur a terme a La Ràpita el segon i (toquem fusta) últim dia de rodatge del curt “Espantant gavines”, basat en el meu conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, i del qual ja us n'he parlat. Per a il·lustrar aquest rodatge, us envio a l'apunt penjat a la web del curt, on podreu llegir la fantàstica narració de Jordi Duch, l'actor protagonista.
Les fotos són de David Camuñas, un altre dels membres de l'equip. En podeu veure més aquí.

Pedrís de la vida

Pedrís de la vida
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.

Desdefinicions (115)

Avui les Desdefinicions arriben amb un 25% de rebaixa:
.
utopista. Autopista sense peatge.
content-idor. Satisfet del seu interior, encara que semblin escombraries.
ejazzcular. Sentir gran plaer per un determinat tipus de música.

Una mà de contes

Us recomano efusivament la visita a la web Una mà de contes, i que exploreu un món d'històries, il·lusions, creativitat i colors al vostre abast. N'hi ha moltíssims, però aquest m'ha fet gràcia pel seu muntatge.

També podeu anar a la secció de taller, on podreu elaborar el vostre propi conte.

Nieve, de Maxence Fermine

Minimalista i oriental, Nieve (em sembla que no està traduïda al català), de Maxence Fermine, és més un conte que una novel·la breu.

Ambientada al Japó, Yuko, el protagonista, és un noi fascinat pels haikús i per la neu. Temptat per l'amor i amb l'objectiu d'arribar a ser un poeta total, travessa Japó en busca d'un gran mestre que li ensenyi els secrets de la pintura, un mestre que és cec.

Lleuger, precís i commovedor, el text ens arrossega sense dificultat fins al final, gairebé d'una tirada.

-Pare- va dir el matí del seu aniversari, a la vora del riu platejat-, vull ser poeta.

-La poesia no és un ofici. És un passatemps. Un poema és aigua que corre. Com aquest riu.

-És el que vull fer. Vull aprendre a mirar com passa el temps.

.

Escriure, ballar, composar música i pintar són el mateix que estimar. Funambulisme.

.

En realitat, el poeta, l’autèntic poeta, posseeix l’art del funambulisme. Escriure significa avançar paraula rere paraula per un fil de bellesa, el fil d’un poema, d’una obra, d’una història estampada en un paper de seda. Escriure significa avançar pas a pas, pàgina rere pàgina, pel camí del llibre. El més difícil no és elevar-se del terra i mantenir-se en equilibri, ajudat pel balancí de la ploma, sobre el fil del llenguatge. Tampoc significa caminar cap endavant per una línia contínua interrompuda per vertígens tan furtius com la caiguda d’una coma o l’obstacle d’un punt. No, el més difícil, per al poeta, és romandre constantment en aquest fil de l’escriptura, viure cada moment de la seva vida a l’alçada del somni, no baixar mai, nio tan sols un instant, de la corda de la seva imaginació. En realitat, el més difícil és convertir-se en funàmbul de la paraula.

Textos proposats per al 116è joc literari

En aquest post recullo tots els textos presentats al 116è joc literari i que han obtingut punts per al sorteig del premi del mes de juliol.
Descric, CD:Poesia\Versus, Uendos, Greixets i Maremortes, Si dubto és que sóc, Poesiaula, Els primers gestos del verd, Des d'on neixen tots els somnis, La Cerdanya des de can Fanga, L'aixeta, Opinalia, Un tel als ulls, The daily avalanche, Bloc d'en Francesc Puigcarbó, Nova col·lecció de moments, Puckminnie, Thera, Friccions, Mortadel·la casolana, Rebaixes, Dipofilopersiflex II, De res, massa, Xarel_10, Àgueda Climent, Khalina, Ara mateix, Mots emblocats,

DIMENSIONS I TRANSFIGURACIONS

Quan ets petit tens la percepció de que les coses són més grans. Si les veus anys després, t’adones que la mida que els hi havies donat s’ha reduït substancialment. Recordo a casa una habitació on hi havia un armari de vidrieres on ma mare hi guardava tasses, plats i tassons de pedra, que tenien dibuixos en relleu i a més eren en colors. Eren molt antics.. Hi havia, també, una nina de porcellana i un despertador de plom que em semblava molt gran. Entre el silenci, el tic , tac, del rellotge era tronador. A mi m’agradava sentir-lo i m’hi passava hores. El mapa mundi giratori estava al col·legi i era l’eina del mestre per a ensenyar-nos geografia. Anys més tard en una visita a un client de Soria el vaig veure damunt d’una taula del seu despatx. M’hi vaig acostar i vaig posar la mà sobre la bola. Amb ensurt i sorpresa, el mapa s’obrí i deixà al descobert una botella de whisky i quatre gots. El client s’acostà amb una rialla de pam. Va treure d’un petit frigorífic uns glaçons i em va convidar. Vaig pensar que el món havia canviat molt.

Autor: Josep Cid
.

Dijous
- Aviam, poseu-vos en filera… així… molt bé.
D’acord, ara ja sabeu el que heu de fer. Aquest circuit és el millor que he preparat des de fa temps, ja ho veureu.
La seqüència de passos i moviments és prou lògica però, per què quedi clar us en faig cinc cèntims: primer de tot, heu d’arribar fins
al coixí rodolant i fent tombarelles per damunt del llit. Un cop al coixí, com veieu, l’haureu d’escalar, per això està inclinat de manera
que arriba damunt la capçalera del llit. Des de la capçalera feu un saltiró i ja sereu dalt de l’escriptori. Seguiu les línies que he traçat tot
salvant els obstacles que hi trobareu (llapis, grapadora, tisores, despertador, etc.) fins arribar a la pila de llibres que hi ha a l’altre
costat de l’escriptori. Salteu sobre la bola del món i un cop dalt veureu que hi ha una corda que arriba fins al mànec de la finestra, aneu passant,
un per un, i arribareu a la cistella que hi ha just al mànec. Pugeu-hi i deixeu anar el cordill que atura la cistella. Veureu que la cistella llisca
ràpidament per la corda fins arribar al calaix dels pijames. Salteu-hi al damunt. Ara només us queda agafar-vos a la màniga d’un pijama i
baixar del calaix fins a terra, al costat de la pota del llit us hi estaré esperant jo, cronòmetre en mà. Queda entès?

El pallasso, els clics, la granota, el pirata i el gos, tots en filera assentiren amb resignació les ordres de la Roser, la nina.
Era dijous, i com cada dijous, tocava gimnàstica “especial”.

Autora: Laia Hernández

.

Tic, tac, tic, tac, tic, tac...
-El món no s’atura mai...
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis...
-El món segueix endavant...
Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
-Desperta’t, estaves somiant…
A la una, a les dues, a les tres! Amunt!

Atura’t, stop. Pensa...sense límits.
Tanca els ulls, sense pressa.
Viu intensament cada segon.
Riu, plora, parla, viatja...
Ssssssssssssssssssssss!
Silenci!

I pensa en els millors records d’infantesa...
instants tendres, especials...
Tot està quiet,
La nina, amagada al bagul dels tresors
espia per un foradet, mira al seu voltant i diu:
_Hi ha algú?

Autora: Sílvia Maestro

.

No podia desenganxar els ulls del rellotge. El temps passava molt lentament, i el tren no arribava. Al seu costat, la Laia, abraçada a la seva inseparable nina, continuava absorta mirant l'espectacle de l'estació. Viatjers amunt i avall, alguns amb cara d'alegria, segurament començant les tant esperades vacances, altres amb cara de preocupació, potser esperant la persona que els ha d'acompanyar, amb el neguit de si arribarà a temps, o potser simplement si arribarà, si no s'ho ha repensat en l'últim moment. Estava espantada i il·lusionada a la vegada. Era una sensació estranya, de contrastos. Els bitllets li tremolaven entre uns dits maltractats pel pas del temps, blaus degut a la força amb què els premia. No sabia si la Laia s'adaptaria a un canvi tant important i sobtat en la seva vida, si no l'odiaria per sempre quan, ja de gran, lligués caps i entengués la realitat que s'amagava rera el seu primer gran viatge. Un viatge que li canviaria la vida. Un viatge sense retorn.

Autor: Adam Hospital

Foment de la lectura

Vídeo de foment de la lectura de la Comunidad de Madrid. Asseguren al vídeo que 7 de cada 10 madrilenys ja són lectors. Em semblen unes dades molt optimistes; suposo que inclouen els lectors del Marca.

Dels trenta anys, de Jesús Fusté

Ja es pot veure i escoltar el darrer vídeo del meu admirat i apreciat Jesús Fusté. Es tracta de la cançó inclosa al seu disc i espectacle Lletres d'aigua, basada en textos d'Artur Bladé i Desumvila, Dels trenta anys, i que potser algú recordarà d'una petita entremaliadura baranil meva.

La polèmica està servida: un món en dos trossos

Els fins justifiquen els mitjans?

Els llibres massa gruixuts són un atemptat contra els nostres canyells?

Sents un calfred a l'espinada en veure una imatge com aquesta?

Se't posa la pell de gallina en imaginar el moment de la dissecció?

Ets dels qui deixa un llibre immaculat després de llegir-lo, o els doblegues i subratlles compulsivament?

El Sergi ha posat un feixuc debat sobre la taula de forma contundent.

Dorm sobre les runes un gat al sol.

Dorm sobre les runes un gat al sol.

Les antigues petjades s'obliden a les escales que no són.

Cares del món (106)

Ferran Cerdans va descobrir l'hivern del 2006 aquesta Cara del món amb "peineta" en una paret, que m'envia per a la meva col·lecció.

Novacat: una nova revista cultural

Fa pocs mesos ha aparegut una revista cultural que ens arribar de la mà de l'editor Àlex Ferré. El seu àmbit d'acció és la Catalunya Nova (Terres de l'Ebre, Priorat, Camp de Tarragona...) i la participació és oberta a tothom a través del correu electrònic info@novacat.cat

Concerts a Tortosa

Organitzats per la URV-UETE, aquesta setmana tindran lloc dos concerts a la plaça d'Alfons XII de Tortosa que us recomano:

Dijous, 9 de juliol, a les 22.30 Montse Castellà i L'escriptor inexistent.

Divendres, 10 de juliol, a les 22.30, Jesús Fusté i Lletres d'aigua.

Podeu escoltar un tast d'aquest dos concerts aquí:
És com un miracle
Maig d'amor