Foment de la lectura

Te doy una canción, de Silvio Rodríguez

No ho puc evitar; sempre que escolto Te doy una canción, de Silvio Rodríguez, se'm posa la carn de gallina:

Una sortida digna vist per Salvador Macip

L'escriptor Salvador Macip dóna la seva visió al seu Bloguejat, d'Una sortida digna, juntament amb altres llibres, i fa una encertada divisió dels contistes catalans en dos grups.

Esperant el torn de les carícies d'uns dits

Esperant el torn de les carícies d'uns dits. La música és el regal.

Cares del món (139)

Duschgel ha descobert en aquest pany una Cara del món ben sorpresa.

Queden enrere els intents inútils

Queden enrere els intents inútils

d'aturar les busques del rellotge,

mentre implacable avança el temps.

Si fa bo, m'assec al pedrís,

si plou massa, aguaito a la finestra,

i sempre admiro sorprès

l'espectacle insòlit dels dies.

Una sortida digna: presentació a Amposta

Ja està a punt la propera presentació del meu recull de contes Una sortida digna:

Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta

26 de febrer, a les 19.30

A càrrec de l'escriptor i amic Emigdi Subirats.

149è joc literari

Arriba l'últim joc del mes de febrer amb un clàssic, un anagrama on heu de descobrir el nom d'un escriptor/a:

JA N’ESCRIC, FA NORMA

.

Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig dels premis del mes. Us recordo que com més jocs encerteu, més punts, i que regalo punts extres a qui encerti tos els jocs del mes.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 2 de març.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà joc literari

Demà arriba el quart i últim joc literari de febrer, amb el qual podreu aconseguir més números als premis del mes: un magnífic i variat lot de llibres i música.
De moment, encara podeu participar als anteriors jocs:

146è joc literari
147è joc literari

148è joc literari

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de març.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Quan un llibre ens dóna la mà

Quan indecisos els passos

Quan indecisos els passos
no gosen triar el seu destí,
quan el pes feixuc dels records
convida a la derrota,
desesperadament busco
les petjades d'un conill blanc.

Versos inspirats en la il·lustració de Mònica Ràfols.

Negra i ebrenca

Us informo de la 1a Trobada de Gènere Negre al Matarranya, que tindrà lloc el 27 de febrer a la Llibreria Serret de Vall-de-roures.

Homenatge a Salvador Espriu

Per a afegir-me a l'homenatge a Salvador Espriu en motiu del 25è aniversari de la seva mort, que ha iniciat la Roser des del seu blog Antaviana, res millor que la lectura d'un dels seus poemes, Assaig de càntic en el temple, per part d'un mestre, Manuel Pérez Bonfill.

Desdefinicions (141)

sardonanista. Persona que gaudeix moltíssim ballant sardanes en solitari.
peternitat. Síndrome que pateix qui somiava no crèixer mai i s’ha convertit en pare.
llavirint. Lloc on predre’s buscant besos

De col·laboracions diverses

Sempre que puc m'agrada col·laborar en les iniciatives que s'engeguen des d'altres blocs, perquè aquesta és un de les forces de la comunitat blocaire, i aquí us passo el resultat d'algunes de les darreres:
- I Concurs de fotografia Déjà té la mà too much strong dona.
- Concurs millor post a Opinalia
- Concurs de relats eròtics amb xocolate del blog Striptease d'històries

Xulio Ricardo Trigo i la seva Tàrraco a Tortosa

La presentació de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, es va convertir en una trobada d'escriptors/es. A la foto, Esteban Martín, Rosa de Viladrich, Xulio, Coia Valls, Gerard Vergés i jo mateix.

Abans, durant i després, l'acte es convertí en una tertúlia literària on, entre altres coses, es va parlar de la novel·la en general i de la novel·la històrica en concret, i dels processos creatius previs a la seva escriptura. Jo, evidentment, no vaig poder aportar res en aquest aspecte, ja que la famosa arquitectura estructural que cal planificar abans d'escriure una novel·la, en el meu cas són semitransparents i fràgils guspires que, amb una mica de sort, brillen.

I demà l'atzar, de Marta Pérez Sierra

"Set relats ben diferents l'un de l'altre, veïns de pàgina de llibre, per atzar" diu la contraportada d'aquest recull, I demà, l'atzar, de Marta Pérez Sierra, i hi estic d'acord. Alguns relats ens faran somriure, en veure, per exemple, com un cúmul de casualitats in crescendo assetgen els protagonistes del relat "Qui de llop fa esment, prop se'l sent" (jo també sóc un amant de col·leccionar casualitats i atzars, tot i que no crec que en siguem esclaus ni que hi estem predestinats). Altres relats, com "Actes neutres" ens gelaran el cor i potser ens faran sentir còmplices d'algun dels drames que ens envolten, tot i que sovin amaguem el cap sota l'ala. Altres relats són més poètics, com "Dins les onades" on la protagnista manté una estreta relació amb la mar.

En resum, un variat conjunt de relats que ens proposa la nostra amiga blocaire.

Un jove lector i blocaire

Carles Comas és un jove i fidel seguidor d'aquest blog, a qui ja li tinc estima i que em tracta molt bé al seu blog El semàfor on ha comentat Una sortida digna. I a més m'envia una foto amb el llibre com han fet altres lectors/es , per la qual cosa rebrà un conte inèdit de regal.

Fa goig comptar amb lectors tan joves, i obre el camí de l'esperança.

Del destí de les faroles velles

El 4 de febrer vaig escriure un post en motiu de la instal.lació de noves faroles al parc municipal Teodor González de Tortosa.

Vaig aprofitar aquesta imatge de les faroles velles, al costat de les noves, per a proposar-vos el 147è joc literari, al qual ja esteu participant com sempre, amb uns textos que recullo al post de dissabte passat.

Avui, amb aquesta imatge, us podeu fer una idea del distí d'aquestes faroles velles. Encara teniu temps d'imaginar-ne un altre, participant al 147è joc literari. El termini acaba el 2 de març.

Si algún día la ves, de Francis Cabrel

Tercer cop que Francis Cabrel es deixa caure pel blog, aquest cop per cantar-nos Si algún día la ves:

Plego els bocins prims de records que em resten

Plego els bocins prims de records que em resten,
amb cura,
de genolls,
amb pànic que els fragments de color fugin
empesos pel vent de l’oblit.

.

Imatge agafada del blog de Montse Argerich.