Tots els daus estan marcats; per molt que
tiris mai no surt el set.
Anorèxia
Fa 29 minuts
19 d’agost 2015
El noi del costat del padrí, recomanat
Gràcies!
18 d’agost 2015
17 d’agost 2015
EL noi del costat del padrí, recomanat a TAC 12 TV
Gràcies, Francesc
Ho podeu veure a partir del minut 01.02.00 en aquest enllaç.
16 d’agost 2015
Maleïts entrepans, d’Antoni Gómez
Maleïts entrepans, d’Antoni Gómez
Onada Edicions, 2015
Sinopsi
El protagonista de Maleïts entrepans rememora
la infantesa entre els vius i els morts. Els vius són els personatges que
vivien al barri: jornalers de la terra, treballadors siderúrgics, peons de
camins, buscadors de pedres, estibadors, agranadors, forners, bevedors de
cassalla, venedors de cupons, represaliats de la guerra civil… Els morts són
els veïns que vivien en la memòria històrica: ibers, romans, jueus, moriscos.
Entre les empremtes que deixen els uns i els altres, l’infant va forjant la seua
experiència de la vida. Al bar familiar on treballa com a cambrer, prop d’un
castell de ressonàncies mítiques, s’acosten també estrambòtics personatges que
el xiquet relaciona amb els herois populars del tebeo de l’època de la fam.
Però un bon dia els vius es converteixen en morts i el bar és buit…
14 d’agost 2015
sota l'aspre tacte de la roca
La vida s'amaga, tossuda, sota l'aspre tacte de la roca.
Somni de tendresa que es desperta sota una carícia.
.
Inspirat en l'espectacle de les gàrgoles, la passada Festa del Renaixement a Tortosa
13 d’agost 2015
Vora el riu, vora la vida
Surto de casa de la mà del nostre fill i, a pocs
metres, ens acull el brogit amable del riu que baixa. A l’horitzó, el Port
sembla llunyà i tèrbol, i la possibilitat de veure el món a tanta distància
encara és nova per a mi, acostumat a l’immediata omnipresència dels turons del
Priorat. Al cel hi deixa el seu rastre un avió amb destí desconegut, i el Roser
s’alça com sempre, fidel i distingit sobre el barri de Ferreries: riu-te’n de
l’skyline novayorquès. Els arcs del pont vell són com tres somriures, però a
l’inrevés.
Ens aturem, no gaire, a contemplar l’espectacle,
i ens avança a bon pas un jove sudsaharià de color (negre, evidentment). Es
queda mirant el xiquet un instant. Li somriu, se somriuen, s’envien petons amb
la mà, i metres després es gira per mirar-nos de nou, i de lluny es distingeix
la blancor de les dents dins un gran somriure. S’han fet gràcia, mútuament;
s’han comunicat en una llengua antiga i senzilla. Una mica més tard, una dona
amb tota la cara i l’accent de britànica, amb barret i tot, ens somriurà. Què bonic
és ser alumne del teu fill!
Avancem en direcció al sud, i un vol de coloms
baixa en picat del sostre del Mercat per a beure al riu, i passa per damunt
nostre. Batec d’ales; xipoll d’aigua. Passem per davall l’antic pont del tren
(a Tortosa, tot és “antic alguna altra cosa”), i el passeig es cobreix de
plataners, amb rames despullades que trenen aquest capvespre d’hivern madur.
Tornaran les fulles, i tornaran a caure, i tornarem a trepitjar-les amb aquell
soroll que a ell li agrada tant. Les llums del pont del Mil·lenari ja estan
enceses i intenten, inútilment, rivalitzar amb l’or en què es torna l’Ebre,
indiferent a lluites i glòries humanes.
S’atansa l’hora de sopar i, segons un pacte no
escrit, abans passem per la
Llotja situada al parc Teodor Gonzàlez, ara convertida en
Casa dels Gegants. Els arcs gòtics ens reben generosos, i el nostre fill de
seguida se’n va a saludar tots els gegants i gegantes, i prova d’obrir la porta
amb una clau de joguina. No se’n surt, però no defalleix i demà ho provarà de
nou: té el cor tendre i la voluntat de ferro. Coneix els noms de tots els
gegants, i els ensenya la jaqueta nova que li hem comprat, i s’inventa
històries que jo tot just endevino. No cal conèixer tots els trucs que amaga la
màgia; millor deixar-s’hi seduir.
.
(article que fa uns anys vaig publicar a Terresmagazine, mab una foto de Guille Barberà)
12 d’agost 2015
Vida recent pintada
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.
11 d’agost 2015
castells de joguina
El mar no els desfà; s'hi fon.
10 d’agost 2015
Sensacions de la trobada d'escriptors i amics al Masroig.
Dissabte a la
tarda d’agost, em dirigeixo a participar a la trobada organitzada per JosepBarjuan batejada 8 escriptors regalen paraules al celler del Masroig, juntament
amb Aleix Cort, Francesc Valls Calçada, Pilar Garriga, Pere Audí, Agustí Masip,
Pere Pèries i Cristina Company. Climatologia amiga, fresca, gotes que cauen
sense pressa a ritme de la música que m’acompanya, la vellutada veu de Louis
Armstrong de mil textures. Placidesa que anuncia la vetllada que viuré.
Ja al Masroig,
com no, em perdo endinsant-me pels carrers estrets del poble; pregunto a una
noia si vaig bé, però amb un castellà de tonalitats sudamericanes s’excusa de
no saber respondre. Més endavant, una tertúlia improvisada d’homes em recomana
que giri, que torni a la carretera principal o encara m’embolicaré més. De
vegades, les passes enrere s’han d’assumir sense recança per a arribar a la
meta.
Arribo al
celler. La setmana passada llegia contes al de Falset; sembla que de vegades
les portes del destí juguin a empaitar-te. La Pilar , la dona del Josep, coamfitriona perfecta,
m’indica on puc trobar la resta. No sóc l’últim, però quasi. M’endinso pels
baixos del celler, que només semblen laberíntics, i la cadena d’arcs que
separen els trulls em convida a seguir. Al fons escolto veus que ressonen. En
nom del Celler, Rafel Pino ens explica una mica la seva història i ens conduirà
pel tast de dos vins: l’Ètnic i Les sorts. En un principi afirma que vol treure
una mica del misticisme que envolta el vi, però en realitat el dota de
significat i emoció, d’herència antiga i respecte.
S’afegeixen a
la trobada dos amics més, incombustibles i adorablement omnipresents: la
Coia Valls
Amb l’escalfor
del vi a la boca, comencem la lectura de fragments que cada escriptor/a ha
escollit i que, de fet, encara estem escollint sobre la marxa. Cada lectura és
seguida, de forma improvisada, per Gerard Marsal i el seu saxo; tothom escolta
seduït com les notes suren per la boca dels trulls i esdevenen màgia.
Jo escullo un
nanonconte d’El noi del costat del padrí (no me’n sé estar), i el conte La
muntanya més gran del món, convertit quasi en l’emblema del meu estil, el relat
que segurament més cops he llegit en públic, i una garantia d’èxit si
l’escolten a la vora del Montsant.
Per a acabar,
descobrim les paraules que cadascú de nosaltres regala al Celler i que penjaran
de les parets dels trulls, amarant-se mútuament. Les meves són el fragment d’un
poema:
La pluja signa
versos vinya endins, pel Priorat de la nostàlgia. I la verema avança, i
s’escampa verge l’esperança, pels dits fràgils del record.
Després,
seguim en corrua de cotxes cap al sopar deliciós que ens espera. La nit és
neta, amenaça, sense gaire intenció, amb una pluja que no gosa destorbar-nos, i
deu somriure de lluny les nostres complicitats. Ens alimentem en tots els
sentits, amb música de swing de fons, i penso que quan tot encaixa sembla rodó,
i que les portes del destí no tanquen mai en clau.
Aquesta
trobada és fruit de la passada Jornada Literària de Cornudella de Montsant, i
ja fem plans per a la propera.
.
09 d’agost 2015
L’amant xinès, de Margarida Aritzeta
L’amant xinès, de Margarida
Aritzeta
Llibres del Delicte, 2015
Sinopsi
Dos
captaires apareixen morts en un molí abandonat. Dies després troben el cadàver
d’una xinesa disfressada. Crims racials? La investigació de la inspectora Mina
Fuster i el seu equip de la comissaria del Camp de Tarragona apunta a un
misteriós amant xinès amb qui la morta s’havia promès. Però ningú no sap res
d’aquest home, que ha esborrat totes les traces de la seva presència al lloc
dels fets. Un viatge de negocis a la
Xina que la dona va fer, tot just abans de morir, acompanyant
un grup d’empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex
Barcelona World pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable
cara.
08 d’agost 2015
No parar
Tibau i Serret no paren, diu Gustau Moreno a
Cop d'ull. He de dir que, quant a energia, no li arribo a la sola de la sabata
a l'Octavio Serret, una mena d'Obelix del Matarranya que de petit va
caure a la marmita de la poció màgica.
07 d’agost 2015
gràcies per dir-nos que sí.
El meu país és tan petit... que és fàcil coincidir amb alguna persona, sobretot si et mous en àmbits com el de la cultura. Avui us vull explicar una d'aquestes coincidències, que aquests dies de tanta esperança pel futur em fa gràcia.
L'any 2009 vaig tenir el goig de rebre el Premi Blocs Catalunya a la categoria de Literatura, i l'acte d'entrega a Vic vaig coincidir amb els altres premiats, un dels quals (al costat ala foto) era Raül Romeva, a la categoria de blocs polítics.
Aquest 2015, acceptant l'oferiment de la Marina Martori, participo al seu llibre eròtic Per pur plaer. I endevineu un altre dels participants? Sí, Raül Romeva. Com veieu, és un home multidisciplinar, a qui no li fan por els reptes.Com a agraïment per participar al llibre, la Marina li dedica aquestes paraules: "la teva sensualitat és un regal. Gràcies per dir-me que sí."
I ara, junts a una mateixa llista
I ara, junts a una mateixa llista
Sí, gràcies per dir-nos que sí.
Els colors
m'acompanyen i , tèbia, la llum ensenya l'ànima a surar.
.
Inspirat en una pintura d'Isabel Hernández Tibau
06 d’agost 2015
Els teus ulls, bons mestres
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.
05 d’agost 2015
vigilem l’horitzó blau
Agost. Vora el passeig de la platja de Peníscola es posen en fila les olors que surten, seductores, dels restaurants
que preparen les primeres paelles. Algunes de les pissarres, amb menús per a
tots els gustos, estan decorades amb marisc i llagostins riallers. Som europeus
només per a algunes coses, i encara no tenim prou gana.
Pugem cap a la part vella del poble;
trepitgem còdols que s’estenen com una catifa de pedra. Als peus del castell,
ens rep un papa Lluna de bronze, enfadat, malhumorat potser contra la història.
O perquè ha de suportar que els turistes s'hi asseguin a la falda per fer-se
fotos que de forma quasi immediata penjaran a internet. El rostre no altera el
seu posat seriós, ni tan sols quan li toca el torn a una noia molt maca, jove,
potser nòrdica, rossa, i amb un somriure diví. Els carrers es cargolen,
costeruts, oferint una ombra que s’agraeix, salpebrada de parades de souvenirs
i balcons amb flors.
Des de l’alçada, intuïm els riures damunt
la platja, barrejats entre el bram de les onades que juguen a fer de tic-tac
d’un rellotge antic i salat. L’arena és un mosaic de tovalloles i pilotes de
colors, on Charlton Heston, vestit del Mío Cid, tindria dificultats per passar.
Protegits darrere d’un dels merlets de la
torre, vigilem l’horitzó blau; un vent fresquet ens ataca amb esquitxos de sal,
i ens deixem vèncer. I ens obre la gana.
04 d’agost 2015
8 escriptors/es regalen paraules al celler de Masroig
Aquest acte literari i lúdic, inventat sobre la marxa, tindrà lloc el proper 8 d'agost, a partir de les 19 hores, amb la participació d'Agustí Masip, Aleix Cort, Cristina Company, Francesc Valls Calçada, Jesús M. Tibau, Pere Audí, Pere Pèries i Pilar Garriga, en un recital amenitzat amb música, amb la voluntat d’homenatjar els vins de
Després de la lectura de les obres literàries,
els autors signaran els llibres als assistents que desitgin adquirir les seves
obres i, posteriorment, es podrà gaudir d’una copa de vi de Celler Masroig.
Gerard Marsal acompanyarà tot l’esdeveniment amb la interpretació de la seva
música de saxo.
Priorat i literatura. Els pobles al poder!
La pluja ha vessat milions de núvols abans, tast
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.
03 d’agost 2015
Divendres Divins
Les onades excessives de calor de les darreres setmanes s'aturen de cop, i l'estiu ens regala un dia dolç, fresc, i ens obrim pas per una carretera que conec amb els ulls tancats; però, no, els obro bé, i també el cor.
Arribem molt d'hora, perquè Albino és molt professional i vol preparar el muntatge meticulosament. Entrem al Celler, i l'olor de vi ja comença a embriagar-nos. Albino posa tots els sentits en comprovar com funciona el so aquí dins, i confirma que, efectivament, estem dins d'una catedral. Jo, en canvi, em sento xiquet, i gaudeixo el moment, i assaboreixo aquest espai fantàstic, amb ganes ja de posar-me a llegir.
Posem un altaveu (sóc generós amb mi mateix quan faig servir el plural, perquè el mèrit del muntatge és de l'Albino, jo només ajudo matusserament). Jo diria que sona bé, però l'Albino posa un segon altaveu, no es conforma fins fregar la perfecció, perquè té respecte pel públic, perquè té respecte per ell mateix i la seva música.
Provem micors, sí, sí, provant, provant. Albino es dóna per satisfet, i vol anar a prendre l'aire, per relaxar-se abans de l'actuació, per a allunyar-se'n mentalment.
la DO
Montsant és organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a
Tarragona, el Departament d’Agricultura, la DO Montsant i la Cooperativa Falset-Marçà .
Després, l'enòleg Àngel Teixidó explica i guia el tast dels quatre vins escollits representatius de la DO l'últim any, Malondro blanc i Estones
negre, Ètim rosat i Lo foc del castell. Entre tast i tast llegeixo un dels meus contes, ambientats al món rural i al Priorat, bressolat per la guitarra d'Albino, que també canta alguan de les seves cançons.
En acabar, ningú s'aixeca de les cadires, i vull creure que encara en volien més. Crec que tot plegat ha estat embolicat d'una mica de màgia. Molta gent ens diu que s'ha sentit identificat, que s'han emocionat; objectiu aconseguit.
Satisfets, ens regalem un deliciós sopar, i brindem per futures actuacions (si algú està interessat, només cal que ho digui). En sortir del restaurant, ens adonem que fora s'ha girat mal temps, que plou a bots i barrals i l'aigua omple el carrer que s'ha tornat un petit tiu. Tornem a casa a poc a poc, amb calma, perquè això del mal temps és relatiu.
.
El cicle
Divendres DiVins a 02 d’agost 2015
Posa un conte a la teva vida
01 d’agost 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
