Cuentos de Jecumbui, de Hernán Álvarez García

 

Cuentos de Jecumbui, de Hernán Álvarez García

NPQ Editores, 2020 

Sinopsis

El narrador, a través de estos relatos, crea un universo sencillo y atractivo que nos acerca a los sueños de aquellos niños de campo, igual de España que del Perú, que crecieron en un mundo libre y de amor a la naturaleza a pesar de las guerras, de la pobreza y de la injusticia social… Sueños que aún yacen vivos en el corazón de todos los hombres de bien…
Igualmente nos trasmite sus angustias, las del estudiante de Salamanca, que, al fin, son las de todos ahora mismo, no queriendo oír nuestras conciencias, nuestro pasado, nuestra historia, de la que seguimos sin aprender…

la constància blanca

 

perquè vol veure el mar

Agafa lloc al costat esquerre del vagó, perquè vol veure el mar, però recorda massa tard que no va, sinó que torna.

El camí blanc

 

Entre la endeca y la alejandra, de Víctor Canicio

 

Entre la endeca y la Alejandra, de Víctor Canicio

Editorial Petròpolis, 2020  

Aquest reculls ens arriba de la mà de Tomàs Camacho i Carme Cruelles, i inclou els seus darrers volums publicats a més a més de poemes inèdits.

Podeu veure la presentació del llibre en aquest enllaç.

Footprints on Earth, d’Emigdi Subirats

 

Footprints on Earth, d’Emigdi Subirats

Editorial Petròpolis, 2020

Sinopsi

Poetry is language in its purest state: a literary work in which the expression of feelings and ideas is given intensity by the use of distinctive style and rhythm. No ifs ands or buts about it, it had been the most used, prestigious and passionate of literary genres for ages. It was the one brilliantly used by Greek and Roman classics like Homer and Virgil, who were able to give light to the most unforgettable epic stories with the strictest metrics of their period, which are still considered to be among the most outstanding books in literary history.

Retorn a casa, de Zhang Yimou

 Retorn a casa, de Zhang Yimou. L'art d'explicar històries profundes que commouen de forma senzilla, pausada, sense efectes secundaris ni artificis, amb sensibilitat a cada fotograma que ens entra a l'ànima de la mateixa forma que la llum entra a l'habitació a través de la finestra. El cinema asiàtic ens recorda quina és l'essència del cinema. La memòria, allò que ens fa ser qui som, i l'esperança que mai no es deixa vèncer. Impressionant.

Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat

 

Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat

Un projecte de Campanya pels Sediments i Tataküa Coop. que col.laboren en aquest doble conte per visibilitzar i difondre les problemàtiques del Delta de l´Ebre i la seva regressió.

Editen un conte doble (Riu amunt riu avall, i Riu de xocolate) per a fer arribar al públic familiar, escoles i biblioteques la problemàtica del SEDIMENTS que no arriben al Delta de l´Ebre provocant la seva imminent regressió.

Fa molts anys que els moviments socials del sud de Catalunya alerten de la necessitat de protegir riu i delta. Els cabals ambientals d’ aigua i de sediments són un requisit indispensable si volem invertir les dinàmiques creixents enfonsament de la plana deltaica i de regressió de la línia costanera.

Això, si cap, ha sigut encara més evident quan al gener de 2020 hem sigut testimonis dels efectes devastadors del temporal Glòria i de diferents temporals posteriors que han fet desaparèixer bona part de la Barra del Trabucador i de les platges de l’Illa de Buda, la Marquesa i Bassa de l’Arenal, entre altres.

En canvi, si se retiren embassaments obsolets i se gestionen adequadament la resta de les preses és possible recuperar en bona mesura el trànsit sedimentari i parar el procés que està debilitant el Delta de l’Ebre.

Riu amunt, riu avall, d’Eva Campomar, amb il·lustracions d’Elisa Bernat i la col·laboració d’Andreu Carranza és un conte que surt de les arrels i de l'imaginari.

Una gota d'aigua, Ota, acompanyada per Lila, una anguila del Delta, que buscaran la manera de trobar com poden obrir les comportes de la presa que obstaculitza els sediments i fa que el seu món cada vegada sigui més petit.

Una aventura pels paisatges ebrencs, bosc de ribera acompanyada de personatges de la fauna del territori, evocant paisatge, aventura, natura i lliuta per canviar les coses.

El proper llibre

 Acabar l'any i rebre la maqueta del proper llibre. 

2021, que vinc!

Contes de Nadal, 7

Set anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal, i enguany, l'ant del seu centenari, no podia ser diferent. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina.i el 2020, La paraula plorar
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

Reclosa dins del meu propi plany

 

Reclosa dins del meu propi plany,

la resta del món sembla buit.

.

Inspirat en una imatge de Clark et Pougnaud, extreta de la pàgina de twitter de QuetaRius

Afirma Pereira, d'Antonio Tabucchi

Manhattan

 

Matí festiu d’hivern enmig d’una sèrie potser excessivament llarga de festius. Res a fer. Fa fred. Cafè amb llet ben calent, una manteta, i l’enèsima revisió de Manhattan, de WoodyAllen.

És molt difícil dir quina és la nostra pel·lícula preferida. Tots en tenim cinc, deu, una dotzena, que ho podrien ser, i quan n’acabem de veure una d’elles, tenim la temptació de dir que és aquesta la número 1, fins que en miren una altra de la llista. Però sense cap mena de dubte, Manhattan és una de les candidates.

A meitat pel·lícula, s’aixeca mon fill, que es posa dins la meua manta i es posa a jugar. De tant en tant faig que es fixi en determinada seqüència, en alguna de les meravelloses imatges en blanc i negre. És petit, ja ho sé, però alguna cosa queda.

Al final de la pel·lícula, el protagonista esmenta algunes coses per les quals val la pena viure: Louis Armstrong, L’educació sentimental de Flaubert, les pomes i peres de Cezanne...; jo afegiria, Manhattan de Woody Allen.

El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama i Saballs

 

El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama i Saballs

Editorial Trípode, 2020 

sinopsi

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.

Patrimoni

Patrimonio, de Philip Roth, és un dels llibres que més m'ha emocionat. Quan vaig llegir-lo per primera vegada, fa uns quinze anys, em va impactar de forma definitiva, i el vaig incloure a la meva llista de privilegi.

En iniciar el Club de Lectura de Tortosa, va ser un dels primers llibres que vaig decidir comentar.

L'autor narra la vivència de la malaltia del seu pare, les progressives pèrdues, al mateix temps que reflexiona sobre l'autèntic patrimoni que heretarà.

Un llibre ple de cru realisme, despullat, i d'infinita tendresa.

Després, la meva vida se sacsejaria amb l'arribada del meu fill, i tot el que envolta la paternitat em commou. I fa sis anys, tot just el dia de Nadal, ens deixava el meu pare.

Dir que ens deixava és una manera de dir, perquè és amb  mi la majoria dels dies, en un moment o altre, com a record, com a mestre de tot allò que cal fer o no fer a la vida, sentint com m'acompanya; i no parlo d'esoterisme, sinó de quelcom més proper i interior.

El seu Patrimoni és viu en mi. 

En homenatge i record perenne a Artur Bladé i Desumvila

 

Fa unes setmanes, Josep Sancho, autor del llibre ArturBladé, escriure la memòria (1907-1995), ens va proposar a la gent dels diLLUMsd’arts al Forn fer alguna cosa per a commemorar el 25è aniversari de la mort d’Artur Bladé i Desumvila.

I com la gent dels diLLUMs som molt d’acceptar propostes, i posar en valor la gent gran del nostre territori és una de les nostres motivacions,  gràcies a la col·laboració d’amigues i amics habituals avui us podem oferir aquest vídeo amb diverses lectures de l’obra d’aquest gran escriptor i memorialista de la Ribera d’Ebre.

Hi participem molta gent, i vull destacar la tasca i la predisposició de Rafael Ricote en la tasca de muntatge. 

 Aquest vídeo s’afegeix a una llarga llista que hem elaborat aquests mesos de pandèmia, dedicats a Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos i Georgie Dann (sí, ho heu llegit bé, Georgie Dann, tenim un ampli ventall de propostes i bon humor), entre altres, i que us convidem a veure al nostre canal de youtube o al nostre blog.

Llegim i recordem, recordem i llegim, Artur Bladé

 Avui, que fa 25 anys que ens va deixar Artur Bladé i Desumvila, cal recordar aquest gran escriptor i memorialista, amb aquest recull de les meves vídeo lectures.

frases per fer

 

Li agraden les frases fetes; l’apassionen les frases per fer.

Històries de ciutat petita

 

Línia d’autobusos en una ciutat petita com Tortosa. Parada al barri de Remolins. Una dona gran travessa la plaça amb una carro d’anar a comprar que, en certa forma, l’ajuda a mantenir l’equilibri. Camina sense excessiva pressa; sap que l’autobús no marxarà sense ella. La conductora obre les portes, baixa, i sense deixar de remenar un cafè, o un tallat, que duu a les mans, li diu amb un to de veu força elevat, perquè la dona deu sordejar: “Avui he vist son cosí al mercat”.

Històries de ciutat petita, de gent propera.

Els nigrants i altres contes.

 

Els nigrants i altres contes. 

E. Martínez, D. Vargas, R. Sunyer, E. Cotes, G. de Castro, S. Diaz, G. Argimon, E. Casanovas, G. Illa, T. Guiluz, A. Romanyà, N. Naval, J. Altimiras i T. Barba

23è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2019-2020).

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

En una ciutat qualsevol, un nen tem amb totes les forces els Nigrants dolents i violents de què tothom parla sense acabar d’explicar ben bé què són, i tampoc els pares n’hi volen donar detalls. Per això, el noi els imagina com uns monstres terrorífics amb forma de tauró que l’atacaran durant la nit, sense saber que, en veritat, els té ben a la vora. Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, Els Nigrants, d’Eloy Martínez Simón, en el 23è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2019-2020). A més, el llibre inclou una menció especial i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.

Eines per a un taller d'escriptura

 Per a un taller d'escriptura, què és més útil?

a) Tornavís

b) Clau anglesa

c) Alicates

d) Martell

Podeu veure el resultat de l'enquesta a twitter i a facebook