el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Sempre hi ha uns ulls que m’observen, i em coneixen, i saben quins seran els meus passos abans que jo mateix, i només esperen, a canvi, una carícia.
4 comentaris:
Sí, sí, de acuerdo, los ojos del perrillo parecen como muy observadores y como si te estuvieran mirando. Y que su mirada le hace parecer muy tierno y, digamos, muy humano. Pero, oye, ¿seguro que esos ojos pueden saber cuales van a ser tus pasos antes de que tú mismo los hagas? A mí me da que Walt Disney y sus ratones, patos y ciervos parlantes tiene mucho que ver con todo esto que comentas.
Joan Carles: http://www.lasciateognesperanza.blogspot.com/
Gràcies pel comentari i permetem que li doni la volta. Jo penso que els ulls dels gossos, dels ratolis i dels cèrvols tenen molt a veure amb els dibuixos de Walt Disney.
Ja es troba millor el quisso?
Aquesta cara de pena és la seva habitual que, probablement el va salvar la visa, ja que la meva dona el va recollir abandonat al carrer.
Publica un comentari a l'entrada