Res no és mesquí, de Joan Manuel Serrat

Dificilíssima la tasca de triar una cançó de Joan Manuel Serrat, perquè el catàleg d'emocions que ens ha proporcionat el Nano és immens. Malgrat tot, una de les meves preferides, que em posa la carn de gallina cada cop que l'escolto, és Res no és mesquí, la cançó amb què va posar música a un poema de Joan Salvat-Papasseit. Indescriptible.

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi
i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.