26 de setembre 2008

La clau al pany, la taula parada


La clau al pany, la taula parada,
i el sol que s'escampa, lluminós,
pels clivells de la basarda.
.

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És preciós, Jesús. Que la claror pugui clivellar la basarda!

JJMiracle ha dit...

La veritat és que la clau al pany i una taula parada suggereixen moltes coses. M'agrada!

Miquel Esteve ha dit...

El que deiem ahir a Cte... Amb pocs mots i una imatge una pila de sensacions...

Miquel Esteve

Jobove - Reus ha dit...

Com que no ser que dir:

Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
I dóna'm també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s'enfila per l'herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.

Striper ha dit...

Pero quant arrivi la lluna la barsada somriura mes palida.

Laura ha dit...

Estic d'acord amb el Miquel. Sensació de tarda d'estiu al poble, de tranquil·litat, de temps que vagareja... molt bonic.

rebaixes ha dit...

La sorpresa le porteu a la ploma i la deixeu anar com un rajolí d'aigua d'un pitxel que alcem per taparnos la lluerna i que el líqud caigui contra les dents amb porta oberta.l'avi Anton.

Jordi ha dit...

Això em sugereix un diumenge al migdia dinant a casa sense haver de fer res per la tarda. Només descansar...