Refugi etern d’ampla mirada,
no s’amaga del riu, ni del cel,
ni de la terra llaurada.
Mestressa de la roca,
indòmita Siurana.
no s’amaga del riu, ni del cel,
ni de la terra llaurada.
Mestressa de la roca,
indòmita Siurana.
.
Fragment de A la barana dels teus dits.
Fotos de Tere Balañà.
6 comentaris:
Quin paradís aquesta Siurana nostra!
Salutacions, Jesús!
Felicitats pel blog!!! L'he descobert fa cinc minuts i m'encanta!!!
Contada marevellosa del nostre pais.
Grans sensacions aixequen pas en el rocar.Anton.
si les fotos son de la Tere Balaña, segur que son magnifiques
Veritablement, Siurana és una gran i bella mestressa de la pedra.
Publica un comentari a l'entrada