Friday
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
Un bon petit homentge.
Molt bon llibre, i una pena perdre un increible home!
Una de les millors plomes amb qui he tingut mai l'oportunitat de topar. Desimbolt, directe, tutejant.
Ben fet per recordar-li, natros també hem posat, i posarem, una coseta als dos blocs.
Ben pensat, pos, ha viscut 91 anys que ja és una bona vida,i ens ha deixat una obra maestra; pero el més fort - pels lectors - es que , suposo, que ara algu publicarà el grapat de llibres no-publicats que diuen (les veus) que té en una caixa forta a casa. Suposo que ha deixat clar ell mateix que no s'han de publicar, pero normalment, passa el temps, i surten - com seràn? per que no els volia publicar? per que no volia publicar res més durant els utlims 40 o 50 anys? ho sabrem un dia ...?
Suposem que Salinger hagi escrit diversos llibres. Suposem que hagi deixat escrit que no vol que es publiquin.
Els hereus haurien de publicar-los igualment, pel bé de la literatura i de la seva economia? Els criticarem per això? Els criticarem però no podrem resistir la temptació de llegir-los tot i que sabem que l'autor no ho volia?
És un tema delicat, aquest que planteges. Jo crec que pel bé de la literatura s'haurien de publicar, però si hem de jutjar pel bé de l'economia dels hereus s'haurien de quedar al calaix per sempre més... considero que la literatura és art per a tothom i tan sols un negoci per a l'artista, i això últim no sempre. I si hem de tenir en compte la voluntat de Salinger... suposo que caldria pesar els motius de la seva negativa. Jo em trobo entre l'espasa i la paret si se'm fa decidir si és ètic, o no, violar un testament en aquests casos.
I ja per un altre costat, si els publiquen no tindrem més remei que llegir-los... no? El mal ja estarà fet i si ens posen el caramel als llavis... :P.
Diuen, les veus, que té uns 15 llibres a la caixa forta en diferent estats de acabat - suposo que no era tonto, i devia saber que els familiars els publicaran passat un temps ... per que no els va cremar si no volia que es surten? algun autor pot cremar la seva obra?!
tots son pensaments, la realitat ja ens ho dirà ....
Molt bon llibre, que voldria rellegir si el temps ho permet...
Publica un comentari a l'entrada