01 de juny 2007

Macianet, el ventallenc, de Manel Ollé

Manel Ollè (Ulldecona, 1954) exerceix de professor de literatura a l’IES Joaquim Bau de Tortosa, i el 1998 ens va donar una classe pràctica amb aquest llibre, Macianet, el ventallenc, editat per Pagès edicions. Aquest recull de relats es vertebra a través del Macianet, un noi de les Ventalles (Montsià) que va creixent amb el passar de les pàgines. Però l’autèntic protagonista és el paisatge i l’amor per la terra. El llibre esdevé un ampli repertori de contalles, històries i records on apareix tot un món de símbols i de reflexions sobre la natura, la terra i el treball. Un des aspectes més remarcables del llibre és que Ollé acut al rescat d’una gran varietat de paraules en vies d’extinció, gairebé totes relatives al paisatge i al treball: bledanes, camallades, tracalets, herba pedrenca, servera, cafissos, portenca, crestó, talequeta, corrinyar, cadap d’oli, junyir, selletó, feltre, apanyussar, fulla hedrera, calàndria, meleca, fogaina, fustinyol, sísera, arabogues, borriment, xafurnar, blanejar, solrames, bròfega, catxapera, casup, casinyol, xàpol, farbalans, fetgenca, acaçar, cavegó, escadorsada, catxap, baciu, xurmar, versim, falandura, eixaura, muranyet, xixella, garranxo, carranc, mardans… També cal remarcar els diversos refranys i frases fetes que no necessiten explicació: sac buit no s’aguanta; gos fart no caça; batre només per la palla; de badar fan pagar un ral..
En definitiva, el paisatge i la història d’una terra feta paraules.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Ostres... Manel Ollé, el pitjor professor que he tingut de literatura catalana

Anònim ha dit...

ha! ha! ha! ha! accídia, tu sempre mirant el costat fosc!

:DDD

pos per a mi ha estat un dels millors! sobretot per una cosa ja va valdre la pena tindre'l: em va ensenyar a estimar la meua llengua!

suposo que, en part, és el que intenta en este llibre, a on recull cents de paraules que segur que ja no se senten...

Accídia ha dit...

Aclararé una mica el meu comentari anterior...
Segurament que aquest llibre deu ser magnífic. I Manel és un home que estima la llengua i ho sap transmetre, però és una persona que no serveix per a ensenyar.
He tingut altres professors que no amb tant entusiasme, però sí amb més eficàcia ( amb més criteri, menys arbitrarietat i menys amiguisme)em van ensenyar la llengua catalana.
Manel seria perfecte per a cursos universitaris d'estiu o d'assiganutes optatives, ja que la seva passió no li permet seguir un programa estricte, se n'ha de sortir per explicar allò que sent.
Era amb aquest sentit que he dit que va ser el meu pitjor professor, no que sigués un mal professor...

Jordi Arrufat ha dit...

Ey,
jo també el vaig tenir de professor a Manel i el recordo com un dels 3 millors professors que vaig tenir a COU, potser és cert que és poc objectiu i hi posa molta arbitrarietat però segur que no en posava tanta i tanta quan al final tots vam tenir un exàmen de sel·lectivitat "objectiu" i amb el que ell ens va ensenyar vam aprovar.

Jacme, què hi feia un de l'Ametlla de Mar a l'institut de Tortosa? :S

Anònim ha dit...

at_turtusi, és una història molt llarga d'explicar... potser un dia d'estos, en un beers&blogs t'ho explico... :D