25 d’agost 2007

El castell blanc, d’Orhan Pamuk



La vida d’un jove italià, culte i apassionat, es veu truncada per sempre quan és capturat pels pirates en algun punt entre Venècia i Nàpols i venut com a esclau al mercat d’Istanbul. El comprador, un savi turc delerós d’aprendre els avenços científics d’Occident, li demana que li ensenyi tot el que sap: només després d’haver interioritzat aquell "tot", l’alliberarà. Mestre i esclau, que guarden una semblança física inquietant que els meravella i els aterreix alhora, inicien així un procés d’intercanvi de coneixements, pecats i secrets tan exhaustiu que arribarà a confondre les seves personalitats.
Ambientada a la Turquia del segle XVII, El castell blanc aborda un tema fonamental en l’obra d’Orhan Pamuk: l’afirmació de la identitat i l’intercanvi entre cultures. És imprescindible aprendre dels altres, posar-nos al seu lloc, i per a això cal escoltar la seva història, les seves passions, les seves culpes: "era capaç de creure’m jo que aquests homes que ocupaven el lloc de l’altre podrien ser feliços a les seves noves vides?… No volia pensar tan sols com seria d’horrible un món on la gent sempre parlés d’ells mateixos, de les seves rareses, i on els llibres i les històries sempre tractessin d’això."

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies per la recomanació! Quan aquestes novel·les duen un bon treball de documentació darrere són una bona manera d'aprendre història.
Em sap greu la ficada de pota del concurs; tan aviat llegia el teu comentari vaig recordar que en el primer post ho havia llegit, però la meva memòria a vegades d'elefant però també a vegades de peix em juga males passades. Per sort has esborrat el meu comentari; ja trobava jo que sent tan fàcil la resposta després de la pista, era estrany que ningú hagués contestat!