Un dels grans descobriments televisius d'aquest estiu ha estat la redifusió del programa Cara a cara, de CNN+. Entrevistes on es deixa parlar a gent interessant. És tan difícil? Aquest programa és com un oasi d'intel·ligència en el desert de la programació. Per ami sempre ha estat una Felicitat petita escoltar a persones que senten passió per alguna cosa, persones de les quals pots aprendre'n alguna cosa.
Al programa del passat dimarts, es va emetre l'entrevista a Eduard Punset. Va dir moltes coses, amb els seu estil particular, però em centro només en dues que formen part de la meva manera d'entendre la vida: la necessitat de conciliar l'entreteniment i el coneixement; i que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat, que cal saber gaudir de les petites coses, de les felicitats petites, vaja.
5 comentaris:
Justa la fusta, la felicitat sempre esta en els preludis, en els passos previs.
Be es la meva opinió.........
Escrius:
"... la necessitat de conciliar l'entreteniment i el coneixement; i que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat"
I jo que no discrepo del tot ho comento amb un exemple quotidià, volgudament triat, de preguntes i respostes que m'han suscitat
dues paraules teves: "necessitat" i "sala d'espera".
Pregunta: Tenir un orgasme sexual m'és una necessitat o m'és un plaer?
Resposta: Sóc dona i potser per aquesta raó
puc dir amb el cap ben alt que m'és un plaer i no pas una necessitat.
Pregunta: Vol dir això que visc l'instant amb tota la intensitat?
Resposta: Sí, però només si el visc endrapant i alhora contemplant tot el gaudi; d'aquesta manera em neix l'autenticitat del plaer i no pas de la manera de viure'l com un projecte de futur. És a dir: la "sala d'espera" que escrius tu, m'és l'eternitat. Però aquesta eternitat la visc dins de la temporalitat que ja m'és la felicitat o també dit d'una altra manera, que ja m'és la meta. Per aquesta raó crec que la meta és tan important com el camí.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Llàstima que els Punsets durin tan poc a la política.
No recordo qui va dir que els ignorants cerquen la felicitat a la llunyania, però els savis miren sota els seus peus.
Els cara a cara de CNN+ son realment molt interessants. Intento veurel's sempre que puc.
Totalment d'acord amb la conciliació de l'entreteniment i el coneixement.
Que bo quan va explicar lo del seu gos i la felicitat que tenia mentres preparava el seu menjar. Despres, menjava... o no.
Publica un comentari a l'entrada