el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
I si desprès de caminar pels nous camins no ens duen a on volem, sempre sortiran noves senderes per a renovar la nostra fe en la única cosa que va quedar dins a la caixa de Pandora.
Tant de bo en fóssim conscients la ptimera vegada per no tórcer-la ni perdre-la. Quan ja som més crecudets, l'esperança segueix existint... pperò potser ja no tan ferma, perquè ja ha deixat de ser tendra. Què complicat que és viure, no?
4 comentaris:
I si desprès de caminar pels nous camins no ens duen a on volem, sempre sortiran noves senderes per a renovar la nostra fe en la única cosa que va quedar dins a la caixa de Pandora.
Tants camins bonics que hi ha per caminar... tendra i ferma és l'esperança que els menuts sabran trobar els millors per a ells.
apareixen els ànecs per liar-la
Tant de bo en fóssim conscients la ptimera vegada per no tórcer-la ni perdre-la.
Quan ja som més crecudets, l'esperança segueix existint... pperò potser ja no tan ferma, perquè ja ha deixat de ser tendra.
Què complicat que és viure, no?
Publica un comentari a l'entrada