15 de desembre 2009

Palpo amb desig i certes dosis de pànic

Fora de mi,
ni el temps ni l'espai no s'aturen.
Palpo amb desig i certes dosis de pànic
el fred del vidre que m'allunya.
.
Inspirat en un ail·lustració de Jordi Solano.

6 comentaris:

Striper ha dit...

El fred del vidre , ens mulla la punta del dits d'escalfor de records, de viatges de matinada.

Helena Bonals ha dit...

Pren el paisatge que es veu darrere el vidre pel vidre mateix, una finestra oberta al capdavall. Amb el desig que es correspondria a l'escalfor dins el tren, i el pànic pel que pugui haver-hi a l'exterior.

poesiaula ha dit...

la vida, equil·libri entre el desig i el pànic...

Carme ha dit...

Quin fred que em transmets, als dits, i també a la pell de l'ànima!

Rosenrod ha dit...

El frío de un cristal no se parece a ningún otro...

lisebe ha dit...

Quan l'allunyament es darrera uns vidres i els records passan... el pànic del que vindrá es més present.