14 de gener 2010

Dubto davant el rostre que cerca


Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi ...
(acabeu vosaltres el poema)
.
Versos inspirats en una imatge d'Albert Asensio.

11 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi;
quan tendre el llavi ...

que em ferix.

Jesús Párraga ha dit...

mmmmm... disculpa, Jesús, la pedanteria però eixe "quan" no hauria de ser "quant". Ostres m'he alçat gramàtic, avui.

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies per l'apreciació, Jesús. Jo havia escrit el vers pensant en quan com a temps, no com a quantitat, tot i que també es podria escriure així, però amb un altre sentit.

Olga Xirinacs ha dit...

Dubto en el rostre que cerca
molles dels dies fugits.
Però no m'espanta el canvi
quan tendre el llavi m'ha dit:
"Jesús, les paraules mortes
el temps les ha destruït."

Carme Rosanas ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi
sempre, de tu, regala desig.

JJMiracle ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi
destil·la un altre cant.

Striper ha dit...

quan tendre el llavi,
quant tendre el rcord
i dolorosa l'absencia..
llarga i fragil

xaruga ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit
però no m'espanta el canvi
quan tendre el llavi humit
es lliura sense cautela ni estalvi
a esbrinar si d'amor encara en resta

Anna ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit
però no m'espanta el canvi
quan tendre el llavi em besa.

Roser ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi...
Quan, tendre, el llavi s'abandoni
a la besada i al desitg,
s'esvaïrà el record amarg
del teu engany.

Unknown ha dit...

Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi de tela
xupla, morbós, les mentides del vi.