07 de gener 2010

Titella


Assegut a la falda que fa de trona, el meu fill m’agafa les mans. Hi juga, les mossega, les mou com titelles al seu poder. I jo em deixo fer, esclau del seu riure.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Sempre som esclaus de la felicitat dels fills, pero compensa tant.

jomateixa ha dit...

Les seves caricies, els seus petons, i OH, les seves petites grans abraçades. Son el millor del mon

Laie ha dit...

Que tendre... espero algun dia ser esclava d'un petit-gran tresor d'aquests. (Però més endavant, eh?)

òscar ha dit...

Fer el titella no és tan dolent com ens han fet pensar.

Farbalà ha dit...

És que no hi ha res millor com una rialla d'un petitó!