22 de febrer 2011

Mirant per un forat


A petites engrunes em mostro. No em fa por el que veig, sinó que em mirin. El pànic només m'assetja quan penso que el forat pot ser un parany definitiu.
.
Escrit a proposta de la Laura T. Marcel.

4 comentaris:

montse ha dit...

Molt bo, la por escènica paralitza.

hesseherre ha dit...

Cuidado, por traz do buraco, Jesus, pode estar esperando um Judas...

Laura T. Marcel ha dit...

Encara que ens protegim darrere d'alguna cosa, pels forats i les esquerdes ens pot vèncer l'enemic, tot i que sigui la pròpia por.
Gràcies per la teva participació.

◊ dissident ◊ ha dit...

Un forat té dues cares