Sempre uns passos al darrere, faig cabrioles per cridar-te l'atenció. Sé que la teva indiferència és aparent, no m'enganyes, veritat?
De pasta de moniato
Fa 53 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Els nens mai no enganyen.
que vaja acostumant-se que això ja és per a tota la vida :)
ai! No, clar que no..,
Es podia haver dit al revés: les dones sempre una passa endavant!
Ells io elles petitons(petitones) van a la seva i quan siguin grans ni t'explico :)
Els nens sempre diuen la veritat... i les nenes també!
Publica un comentari a l'entrada