19 de juny 2011

la vida és una partida de parxís

De vegades tinc la sensació que la vida és una partida de parxís, i que tot just acabo de treure un cinc.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Hi estic d'acord m'agrada aquesta comparació....el problema és que alguns fan trampes i compten de més....i quant treus un sis penses quina bona sort i en treus un altre i un altre i aleshores el sac es trenca i et tornen a casa

rits ha dit...

doncs un cinc és molt bona senyal! a començar a caminar que ja pots sortir de casa.

La meva partida.... veus tindria la sensació de que sempre se'm mengen i torno a casa a esperar un cinc.

M'agrada molt aquesta comparació

Laura T. Marcel ha dit...

Els cinc és el començament d'una partida (la vida) que es pot convertir en un camí fàcil o en un cúmul d'obstacles que et poden enfonsar en la misèria...
Una bona metàfora això de parxis, si senyor!

Maurici ha dit...

Tan de bo fos com una vida de parxís que, tret dels tres sisos seguits, sempre vas endavant, sigui ràpid o lent, però sempre endavant...

Carme Rosanas ha dit...

Un començament o recomençament... que cada cop que te'n vas a casa has de tornar a treure un cinc!

Bona partida, Jesús! :)

Jesús Párraga ha dit...

Ostres... No havien quedat que la vida era una caixa de bombons?

El porquet ha dit...

Millor això que la sensació de que t'han matat i a sobre te'n compten 20!