16 de febrer 2013

Per als Relats conjunts

El verd que esquitxa les ruïnes del meu passat no és simptoma de renaixença, sinó de defalliment. Les restes de vells castells no protegeixen bé el seu interior.
-
Per als Relats conjunts del mes.

12 comentaris:

Sergi ha dit...

Que hi hagi un nou renaixement no vol dir que sigui el nostre.

Elfreelang ha dit...

llàstima que sigui defalliment! bona participació!

artur ha dit...

intentem al menys, que no caiguin !

Roser Caño Valls ha dit...

Com sempre, preciós, poètic, tendre, genial!

Anna Tarambana ha dit...

La última frase és brutal! M'ha agradat molt!

zel ha dit...

Ai, que em temo que no renaixerem pas...

sa lluna ha dit...

Ens caldrà contruirlos de nou??

Una mica trista m'ha deixat...
Aferradetes.

Rafel ha dit...

Ja és cert que ens surt una mica de verdet. Però també cal reconstruir-nos cada dia.

Anònim ha dit...


Ruïnes que són contingut i continent, amb molta història per contar. Uf: "Les restes de vells castells no protegeixen bé el seu interior."

montse ha dit...

Molt visual i poètic.

Relatus ha dit...

Doncs l'interior dels vells castells valen la pena de protegir. Haurem de fer un fossat! M'ha agradat molt.

AlfredRussel ha dit...

Sobre les ruïnes d'un castell que ja no protegeix pot aixecar-se un bosc impenetrable...