La novel·la és viure; la poesia, sentir; el
conte, totes dues coses alhora.
.
Esteu d’acord amb aquesta agosarada afirmació? Us animo a dir la vostra.
.
Com veureu, de seguida algú ha entrat a debat
fent la primera crítica.
Friday
Fa 3 hores
5 comentaris:
Senyor Tibau, us recordo que vostè mateix ha dit en més d’una ocasió que la divisió de gèneres és fictícia, que cal fugir d’etiquetes, que els límits són fràgils i les fronteras es traspassen amb facilitat. A més, la vostra afirmació no és objectiva, com a autor especialitzat en el relat breu, i sospito que només preteneu portar l’aigua al vostre molí.
Muy original y gracioso tu cometario... y quizás sí, es una trampita que quieres hacer.
Debo darte mi opinión que es... que sí me parece que el cuento tiene un poco de todos....o será que la trampa la estoy haciendo yo ahora?
Jo més que en el debat de gèneres, me n'aniria una mica de l'altre costat. Viure no és sentir? I sentir no és viure? Aquesta frontera encara em sembla més fràgil que la dels gèneres. Clar que jo tampoc sóc objectiva. Per a mi viure es sentir, però sé que no és exactament igual per a tothom.
El conte per a mi és viure i sentir, en això sí que hi estic d'acord. Però he sentit tant i tant llegir novel·les...
Em sembla que tots portem l'aigua al nostre molí!!! :DDD
Ui, jo amb el meu historial millor que no m'hi fiqui (tot i que en alguna cosa estaria d'acord)!
Viure seria ser racional, fer poesia seria ser intuïtiu. Els teus contes, en tot cas, sí que són una barreja de les dues coses, com tot autor que fa prosa poètica.
Publica un comentari a l'entrada