àngel de nit

Algunes nits, si es desperta, el nostre fill se’n va al llit dels papes. Sempre fa el mateix ritual: entra pel costat de sa mare i s’instal·la al mig. Jo em desperto quan noto el seu cos a la meva esquena:  un contacte càlid, alguns cops; d’altres, inquiet. El seu pes decanta la balança dels somnis al nostre favor.

Quan comprovo que està adormit, em recreo mirant l’àngel del seu rostre. L’agafo en braços (cada cop em costa més), i el porto a la seva habitació. El tapo. Quan torno al llit, de vegades veig que s’ha deixat el seu osset preferit i, egoista, me’l quedo.