El noi del costat del padrí; fragment

   Més val així, les coses ja fa temps que no eren com abans. Qualsevol incident, per insignificant que fos, es convertia en una arma que l’un llançava contra l’altre, i les ferides d’altres guerres s’obrien sense pietat. Tots dos ho veien i patien en silenci el desgast dels vells records, aquells dies llunyans en què tornar-se a veure els feia somriure. “Abans sempre em deies adéu des del balcó”, recrimina l’un; “abans sempre et giraves”. Si no volien matar el passat on foren feliços, calia prendre una decisió, o la inèrcia on havien pujat els desfaria.

   Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
.
Fragment del conte "Si falta una peça", del recull El noi del costat del padrí, de Cossetània Edicions