Com
ja és costum dels darrers anys, la prèvia del dia de Sant Jordi passa per
visitar la classe de mon fill a l’Escola Sant Llàtzer. No vaig en qualitat
d’escriptor (si és que un pot deixar mai de ser escriptor), sinó de pare (això
sí que s’ho és a jornada completa). Cada any proposen a les famílies fer alguna
manualitat amb material reciclat relacionada amb la Diada: dracs, roses i, enguany,
castells. El passadís n’és ple, de tots colors i mides. Inexpugnables? No, no
fan pinta d’esperar cap enemic. L'important no és la grandària, sinó la intensitat amb què l'has construït amb el teu fill.
El nostre fill, molt content, fa exhibició del molt que ens estima omplint-nos de petons i abraçades.
Després, els llegeixo contes, algun de meu i de Gianni Rodari. I surto,
a continuar la marató literària, carregat de forces.
El nostre fill, molt content, fa exhibició del molt que ens estima omplint-nos de petons i abraçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada