Arribo a casa mig matí.
Obro la porto i m’arriba del menjador el so dels dibuixos animats. Ja està,
penso, mon fill no ha anat al cole. Em ve de seguida la seva imatge assegut al
sofà, estranyament quiet, amb les galtes enceses per la febre.
Però no, a casa no hi ha ningú, han degut marxar corrents i s’han deixat
la tele engegada. Millor, sospiro, però malaguanyats dibuixos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada