El
passat 23 de març fou un dels dies més especials de la meva carrera literària:
tornava a l’escola de Cornudella de Montsant, però com a escriptor. Vaig deixar
l’escola del meu poble al 78, una escola vella sota l’eterna amenaça de la
construcció d’un nou edifici que nosaltres no vam arribar a veure, i que encara
tardaria uns anys. Aquell 1978 no entrada ni en la millor de les meves
hipòtesis arribar a ser escriptor, tot i la passió que llavors ja tenia per la
lectura. Sempre ho explico quan vaig a centres d’ensenyament, que jo era el
petit d’una família humil d’un petit poble que costava trobar al mapa. Devia
imaginar que els escriptors eren éssers superiors, mítics, tocats per alguna
vareta màgica o divina i que els distingia de la resta. Jo em creia un xiquet
molt normal i, per tant, això de ser escriptor ni m’ho plantejava; ser mestre,
sí.
Tornar
a l’escola del meu poble per parlar dels meus llibres, saber que els alumnes,
des dels més petits als més grans han treballat algun conte, cadascú a la seva
manera, comprovar com em miraven quan he arribat amb els ulls plens d’il·lusió
i de curositat.
La
vista ha estat doble, perquè primer he anat a l’Escola Dr. Piñol i Aguadé, i
després a l’Institut Montsant, on els alumnes de 4t d’ESO havien llegit Elvertigen del trapezista, potser el meu llibre més cornudellenc.
Seria
molt vanitós creure que els he deixat alguna empremta, potser una carícia en el
record.
Es pot llegir la notícia a Cornudellaweb.Gràcies a lescola i l'institut per acollir-me, i a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Autors a les aules, que el proper 22 d'abril em portarà a l'Escola Port-Rodó de Campredó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada