Fa unes setmanes que, abocat a altres projectes vitals, m'he pres unes vacances d'escriptor. Ja anteriorment m'he passat períodes més o menys llargs sense escriure, però no d'una forma conscient, com ara, amb voluntat d'obrir un parèntesi que, de ben segur, no serà llarg.
I ho faig amb tranquil·litat, perquè tinc al calaix una desena de llibres pendents de publicar, i sense remordiments de perdre el temps, perquè, probablement, el que faig ara és aprofitar-lo més que mai.
A més, en el fons, un mai deixa de ser escriptor, 24 hores al dia, independentment que teclegi moltes, poques o cap paraula a l'ordinador. Viure és un pas imprescindible per a escriure.
2 comentaris:
Descansa i així tornaras en més ganas
Salutacions
Hi ha èpoques de tot. Un escriptor sempre ho és. Cal respectar els ritmes.
Publica un comentari a l'entrada