09 de maig 2016

Al Forum de literatura rural


Dissabte passat, a Ulldecona, vaig assistir al Fòrum de Literatura del Món Rural, organitzat per Terra de Cruïlla, la Llibreria Serret i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, amb col·laboració també de lAjuntament dUlldecona i Maestrat Viu.
En aquest enllaç podreu troba rel programa dactes complet 
Jo vaig participar a la taula rodona final, moderada per Jordi Llavina, en companyia de Pep Coll, Joan Todó, Emigdi Subirats i Amàlia Roig.  Vam reflexionar al voltant de diverses idees, com ara lexistència real o no duna literatura rural, els seus continguts, el seu sentit en un món on les diferències entre la vida en un poble i en una ciutat shan llimat notòriament, sobre què converteix un llibre en literatura rural (el contingut, els personatges..., la mirada).
És difícil això de definir en què consisteix la mirada rural de la vida. Potser les seves pàgines viuen duna forma més directa i propera (terrenal) les emocions? Potser la vida i la mort són més tangibles a la literatura rural? La investigació dun cas dassasinats en sèrie en un poble del Priorat, seria literatura rural?
Us convido que manifesteu la vostra opinió i continueu aquí el debat.
Com a punt final de la Jornada, vam fer una lectura de textos més o menys improvisada al bell i vell pati de l’Ajuntament. Ja vaig escollir unpoema de Gerard Vergés que sempre porto damunt.
I després, un dinar on continuarem el debat, les coneixences, refermarem complicitats, i (molt important) posarem la pedra de la següent trobada.

Quan es fan aquestes trobades, algú hauria de gravar les converses of the record; soviet són més interessants i profitoses.
Tornant a casa, a mitja tarda, em vaig aturar entre les gotes de pluja i els camps acolorits de primavera, per fer boniques fotos del Montsià: literatura rural en estat pur.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Què t'he de dir jo Jesús! La literatura rural és necessària per a totes les edats. Pot tenir de fons històries reals o no. La meua idea de literatura rural, infantil en lo meu cas, és que els xiquets puguen ser els protagonistes de les històries visitant els pobles que els meus protagonistes expliquen. Els convidem a fer la seua pròpia aventura. Per a que una terra seguixque viva se l'ha de promocionar i convidar a tothom a conèixer ja de ben menuts.Tot va començar als pobles...La vida rural sha d'entendre anant a coneixer-la. La literatura rural és filosofía escrita de manera senzilla.