"No pot
dormir; de vegades tem que hagi oblidat els circuits que porten fins als somnis
o, millor encara, al no-res. Tancar els ulls i fer veure que es deixa endur per
la foscor ja no funciona. És una tàctica malmesa per l’excés d’ús; o potser les
fades de la nit, que inventà de petit a la recerca de tendresa, tenen altres
prioritats: no els ho retreu.
La calor
de tants dies s’enganxa al cos, en forma de suor pastosa que rellisca amb dificultat.
Cada hora que passa té el poder sobrenatural d’eixamplar-se al seu gust, com un
estrany monstre que et devora sense pressa, i assaboreix amb llepolia cada
mossegada. El tic-tac del rellotge es fa tan insuportable que el comandant
s’aixeca per aturar-lo, per evitar que el torni boig un nou pas de la minutera.".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada