19 de desembre 2016

Sobre el XXII Premi Terra de fang de poesia





El passat 16 de desembre em van atorgar el XXII Premi Terres de fang de Deltebre, en la categoria de poesia.
Tots els premis són especials, però ja n'havia obtingut com a contista, com a nanocontista, com a novel·lista, com a blocaire, i pel conjunt de la meva activitat cultural, i me'n faltava un de poesia per a arrodinar el cercle, i ser premiat en el primer gènere en què vaig escriure ja en època d’estudiant.
He rebut el premi per una dotzena de poemes embolicats amb el títol "Sota la pell hi ha carn encara", i que només són una selecció d'una obra més àmplia de 52 poesies, escrites en prosa de forma impulsiva, des de la pell, quasi sense aturar-se a pensar, ni a decidir. Simplement posava música instumental que suggerís emocions, i em deixava portar; molt sovint, la música era de l’amic Albino Tena.
Després d’haver-me presentat a molts certàmens poètics en diverses obres, rebo el premi per aquesta lírica visceral i improvisada.
Dono les gràcies al jurat, format per Belinda Roca, Mariola Castaño i Carme Abril, que l’ha escollit entre les cinquanta-una obres presentades, i n’ha destacat els colors, i les sensacions que els han fet arribar les coses senzilles, humils i quotidianes de què parlo: del raig de llum que travessa la finestra, de la forma de plegar els mocadors, de gotes de suc de mandarina sobre el marbre de la cuina, del roig de les cireres, del blanc de la calç…
Per a la meva intervenció a l’hora de rebre el premi, m’he preparat unes breus reflexions sobre el nom del certamen, Terra de fang, que us transcric:
El fang és un element senzill, humil.
Lo riu és vida, i el fang, també.
El fang embruta, i als xiquets els agrada embrutar-se amb el fang.
El fang és mal·leable, pots crear quasi tot el que vulguis; com les paraules.
Les paraules, la literatura, la poesia, emocionen, com el fang tractat amb les mans.
El ceramista Joan Panisello va dir-me fa uns anys, quan travessava una fase molt creativa: “no em trec el fang de les ungles”. Jo no me’n trec les paraules.
.
I per a acabar, faig el que més m’agrada, llegir un fragment de l’obra, escollit a l’atzar d’entre els dotze poemes, que faig triar, juganer, a la Laura Borrràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, present a l’acte tot i la pluja, tot i que a la mateixa hora tingui lloc un dels esdeveniments més importants de l’any a la literatura catalana, com és la Nit de Santa Llúcia, cosa que diu molt de la seva implicació i del seu compromís.
Més tard, ella dirà unes paraules, i jo preparo paper i bolígraf, perquè sempre diu coses interessants, i emocionants, i que fan estimar la literatura. Per exemple, comenta que una periodista li va pregunatar a Louis Armstrong què era el jazz, i ell va respondre que, si ho havia de preguntar, és que mai no ho entendria. Una cosa similar passar amb la poesia, que la Laura defineix com l’última casa contra la intempèrie de la vida.
I per a acabar-ho d’arrodonir, l’acte conclou amb un petit concert de Montse Castellà, que s’inicia amb la que potser és la seva cançó bandera, És com un miracle; una cançó que sempre m’emociona, perquè tinc l’honor de compartir l’autoria de la seva lletra letra amb Gerard Vergés i Desideri Lombarte.

I mentrestant, queia la pluja.

En la modalitat de prosa, el guardó va ser per l'autora Asunción Cesena Caparrós, de Mataró, per la seua obra titulada Un dubte. En l'apartat de premis especials als autors de Deltebre, l'obra titulada El gambusí Martí, de Rosa Queral, es va endur el premi a l'autor local i en categoria juvenil L'hola i adéu, d'Alba Múrcia Navarro i No hi ha finals feliços, de JenniferBohiguesBajador van ser les obres guanyadores. El Premi cartells va ser per Maria Sánchez Caballé, de L'Ampolla.

Més informació als següents enllaços:
Canal 21 Ebre
Cop d'ull
ebredigital

Cap comentari: