"Com tants i tants enamorats des dels
inicis dels segles, s’havia fet la il·lusió que el destí era el seu còmplice,
un cupido que s’encarregava de mantenir-los units, tot i que a certa distància.
Un estret passadís els separava a la botiga, una fràgil i casta frontera entre
la secció de roba interior masculina i la femenina. El mitjó observava les
mitges per una escletxa oberta estratègicament entre les lleixes del davant. A
través d’aquesta finestra quasi sentia la fragància que el transportava, en
somni, a la terra promesa; i el tacte sublim i delicat que el feia tremolar
només de pensar-hi. I és que la fantasia és poderosa, sobretot quan s’alia amb
la passió."
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada