06 de desembre 2016

Homenatge a la gent gran a Cornundella




El passat 27 de novembre vaig gaudir i participar a l’Homenatge a la gent gran que es va fer  per primer cop a Cornudella de Montsant. Va ser un acte emotiu, amb una Renaixença plena de gom a gom, en un dia que la pluja no fou capaç de deslluir. S’homenatjaven els avis i àvies amb més de vuitanta anys. Ho estàvem en família, acompanyant ma mare. Trobareu una bona crònica en aquest enllaç.
Tres setmanes abans, durant la presentació d’El nostre pitjor enemic a la Biblioteca, el Salvador Salvadó, l’alcalde, em va explicar l’acte i, com aquell que deixar anar la cosa, em va dir que jo hi podria col·laborar. No és que m’ho demanés, sinó que ho va dir amb la tranquil·litat i confiança de saber que no hi ha obligacions, que la meva predisposició és sempre absoluta. Li vaig proposar que diria el que jo volgués, i li va semblar bé. Una breu reflelxió sobre el que representa madurar, va precedir la lectura d’un conte, evidentment, amb una velleta de protagonista “Tossut de mena”, inclòs al recull Una sortida digna. És un dels meus contes preferits, dels que més vegades llegeixo en públic, perquè crec que representa bastant el meu estil, amb tendresa, amb humor, amb gent senzilla, amb gent gran, amb gran gent.
I un altre regal pel record: mon fill també pujà a l’escenari a llegir una parell de frases dedicades a la gent gran. Se les sabia de memòria, però li vaig aconsellar que les portés escrites. I s’equivocà una vegada, però va saber aturar-se, i demanar perdó, i rectificiar, i continuar. Gent petita; gran gent. 

Cap comentari: