Des d'aquí dono públicament les gràcies a tots els tiós en
general, i al nostre en concret, que vam acomiadar fa pocs dies, amb cert
retard, és cert, però plenament justificat: feia molt vent, i fred, i no volíem
que el seu retorn al país de la màgia fos massa
traumàtic. Abans de marxar deixà un conte com a últim regal, i una nota
d'agraïment pel menjar, per la manteta, i un t'estimo dedicat al nostre fill
que plorà d'emoció. Llàgrimes on mostra la seva tendresa i sensibilitat que
tant coneixem els que gaudim de viure al seu costat. Un regal, no de Nadal,
sinó de tot l'any.
17 de gener 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada