"Sembla estrany que dos germans bessons
siguin tan diferents. En aparença tothom diria que són exactes. Sovint els
confonen i mai se sap quin és el dret i quin l’esquerre. Però si algú els
dediqués un mínim d’atenció, descobriria diferències remarcables. No en el
color, que es destenyeix en els dos al mateix ritme, no en la llargària, ni tan
sols ens referim a aquell forat que a l’un se li comença a obrir a la part del
taló; parlem de l’actitud. Mentre un accepta amb resignació el destí que li ha
tocat viure i prega que res no vagi a pitjor, l’altre aviva al seu ànim la
contínua esperança de canvi. El primer renuncia a desitjar el que creu, a
priori, impossible, per evitar topar-se amb la frustració. El segon s’ofegaria
sense l’alè del risc que obri de bat a bat la finestra. En resum, són mitjons
amb tàctiques vitals contràries, dues maneres de cercar la felicitat en sentits
oposats, encara que sempre els toqui caminar en la mateixa direcció."
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada