Club de Lectura de Tortosa i la petita història dels tractors

Ahir ens vam tornar a reunir el Club de Lectura de Tortosa, com cada mes, en aquesta ocasió per a comentar La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka. Pensava que no vendria gaire gent, ja que no és una autora molt coneguda, però la meva sorpresa ha estat trobar-me plena la sala múltiple de la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Quina alegria veure una biblioteca plena de gent per a comentar un llibre que s'ha llegit prèviament! I no regalàvem cava ni pastissets! Només gent amb ganes de compartir les seves sensacions i impressions sobre un llibre.

Després d'un any de funcionament ja hem arribat a 60 membres inscrits, que no sempre acudeixen a la cita mensual, però sovint ens visiten nous, i sobretot noves, amants dels llibres que fan crèixer el nostre Club.

Ahir, com sempre, no vam arribar a un consens innecessari sobre el llibre. Totes les opinions són benvingudes, i de vegades el debat es torna apassionat, i altres lúdic. En general, La petita història dels tractors en ucraïnès ha estat ben rebuda per la majoria dels membres. Aquesta història que transcorre a Anglaterra, sobre la relació que s'estableix entre un vell de 84 anys i una jove emigrant ucraïnesa de 36, que el sedueix amb la seva explosivitat i el talent dels seus pits generosos. Les dues filles del vell Nikolai fan tot el possible per a evitar aquesta relació que provoca tot un seguit de divertides i estrambòtiques situacions. Alguns membres del Club de Lectura l'han trobat realista, altres inversemblant, però tots hem passat una bona estona parlant-ne.

La propera trobada serà el 25 de febrer per a comentar un dels meus llibres preferits: Las ratas, de Miguel Delibes.

Un final made in Hollywood, de Woody Allen

Una altra pel·lícula de Woody Allen que arriba a aquesta secció, aquest cop de l'any 2002, on Woody interpreta un hipocondríac director que es torna cec durant el rodatge. I ara més val deixar-vos amb fragments del guió:

—Una altra vegada! Has tornat a deixar una altra feina per no res?
—No ha sigut per res; ha sigut per un motiu greu. Em van despatxar, i em va semblar prou greu per a deixar-ho.

No puc treballar amb ella. Ell és un filisteu i ells una col·laboracionista; es tracta d’un conflicte religiós.

Recordes que al taxi he pres una pastilla blava? Era per a calmar la fúria. Però tenia estimulants, i per això ara me’n prens una altra per a desestimular-me. I l’altra pastilla que he pres em manté sec quan plou.

—Els estudis diuen que el guió de la pel·lícula té atracció per a tots dos sexes.
—Sí, i per a moltíssims més.

—Tens herbolari?
—Sí, és un geni.
—A Beverly Hills és un geni, però a Nova York el considerarien subnormal; aquí fem servir uns barems molt diferents.

—Per a fer bones pel·lícules s’ha de pensar en el públic, si el director només pensa en si mateix és una masturbació artística.
—Llavors sóc un típic narcissista, perquè per a mi el millor de la masturbació ve després, les moixaines.

—El nostre matrimoni anava malement perquè teníem problemes.
—Teníem sexe!
—Sí, però no parlàvem.
—Però el sexe és millor que parlar, pregunta-li a qualsevol d’aquest bar. Parlar és el preu que cal pagar per a arribar al sexe.

Es va quedar cec i uns mesos després es va quedar mort; i això és pitjor que la ceguesa perquè les opcions disminueixen.

Taula "Els blocs i la literatura"; ara, el vídeo

En relació amb la taula "Els blocs i la literatura", que va tenir lloc el passat dia 26 dins de les Jornades sobre la Catosfera, m'he permès pessigar el vídeo del blog Entrellum. Les Jornades han tingut certa repercussió mediàtica, especialment centrades, com era d'esperar, en la taula sobre blocs i política. Per a l'any vinent, si es vol comptar amb més presència de la premsa, potser caldria fer una taula dedicada als blocs i els personatges de la premsa del cor i altres vísceres, aixó, almenys, garantirem la presència de Tele5.


Catosfera 2008 - Taula Blogs & Literatura from blocsdelletres on Vimeo.

A primera hora del matí

A primera hora del matí, quan tot és provisional, quan el món es troba encara en ple muntatge, quan la llum és tèbia i les màquines de cafè esperen el seu peregrinatge, pot semblar possible l'esperança.

Desdefinicions (40)

Tot i arribar a la quarentena, les Desdefinicions del dilluns no posen seny, ni falta que fa:


hebreu. Jueu el doble de bo, bàsicament per ser breu.


ignoranta. No sap quin número va després del 89.


Igual-ment. Cervell d'un brillant i irònic escriptor a cavall de Benicarló i La Ràpita.


pop-ular. Cefalòped molt considerat i benvolgut als ambients marins.

Blocs degustació (10)

La setmana de la Catosfera no podia falta la secció de blocs degustació, que no té cap pretensió de ser un premi ni un reconeixement, només la invitació a passejar.


L’embruix: els contes de la vida

El meu món: l’hora del te

Jesús Ferré; juguem amb els blogs

La cullerada: a cor obert

Connexions from Tarragona: sóc feliç

Rdy: Els petits déus


Bloguejat: diferents

Desvirtualitzar-se

Encara continuen reproduint-se dins meu les emocions del dissabte a les Jornades sobre la Catosfera de Granollers, i que ja vaig començar a comentar ahir.

Molt més importants que els llibres i els blogs són les persones, i ahir vaig tenir el plaer de conèixer en viu a molts blocaires amb qui comparteixo xarxa; d'això se'n diu desvirtualitzar-se (paraula que no té res a veure amb desvirtutalitzar-se, que és perdre la virtut).

Amb alguns i algunes compartir experiències, plaers, sensacions, records, tristeses... i això comporta un cert grau de coneixement mutu i també d'afecte. La trobada real d'ahir reconec que em va omplir d'emoció, i lamento no haver disposat de prou temps per parlar amb cadascun de vosaltres amb més tranquil·litat, però hi va haver moments que el ritme de les presentacions era frenètic i no podia atendre a tothom com hagués desitjat.

Calen més trobades per a continuar desvirtualitzar-nos.

Vida privada, de Josep M. de Sagarra (II)

Tal com vaig comentar en el post de diumenge passat, la novel·la Vida privada, de Josep M. de Sagarra, m'ha fet una molt bona impressió i us el recomano novament. Avui em ve de gust transcriure uns quants fragments més d'aquesta obra. Com ja vaig dir, la novel·la fa un retrat sense pietat de la noblesa catalana de principis del segle XX, representada en la família Lloberola. La mort de Don Tomàs, el pare de la família, ens mostra aquesta decadència: "Leocàdia com immunitzada ja pel dolor, i els fills amb unes ganes terribles que el seu pare s'acabés de morir i no els empipés més... Don Tomàs, mort, feia l'efecte d'una disfressa malsana; un ninot esgarrifós inventat pel temperament d'un brètol. L'enterrament encra es va poder fer amb una mica de pompa. Hi assistiren quatre gats."

Aquesta classe social no queda gaire ben parada en tot el llibre:

"Tota la tradició d'ells és la humitat de les parets; fora d'aquestes parets hi ha la vida que ells no han comprès... Mentre tenen boscs per tallar i un capellà que els digui la missa a domicili i un parell de criats que els treguin la pols de les cadires, van tirant."

Sagarra també critica l'excessiu materialisme de la societat de l'època, cosa que ens demostra que, en el fons, el món no ha canviant tant com sembla:

"... un món una mica materialitzat, en el qual es respecta la marca i el preu de l'automòbil abans de conèixer la persona que hi va repapada a dins, i a aquesta persona se li obre un crèdit moral i un crèdit d'elegància proporcional al preu i a la marca del seu automòbil."

La meva Jornada de la Catosfera

Avui era el segon dia de les Jornades de la Catosfera que estan tenint lloc a Granollers, i ho havia d'intervenir a la taula de Literatura, en substitució de Biel Mesquida. Per tant, el dia ha començat aviat, a les 5 del matí, ja que des de Tortosa hi ha uns quants quilometres que he fet acompanyat del Serrat i de molta il·lusió. De seguida, per casualitat, hem coincidit al mateix bar els quatre membres del jurat que havia de fer la selecció de posts per al primer llibre recull de la Catosfera literària.

La taula "Els blocs i la Literatura" de les 10.00, amb la sala plena de gent, ha estat molt interessant, tot i que una mica justa de temps, amb intervencions del Toni Ibáñez com a moderador, que ha llegit un text enviat pel Biel Mesquida, Laura Borràs:, doctora de la UOC, Jordi Ferré, editor, Miquel Bonfill, coordinador de Relats en català, i jo mateix. Ja podeu veure el vídeo de la taula Blogs & Literatura.

Després, el millor de tot el matí: un continu conèixer blocaires en persona que ha estat com desembolicar regals a poc a poc. Ha estat emocionant, ja que d'alguna manera, amb els nostres posts i comentaris compartim sensacions, emocions, parts de la nostra vida i de la nostra manera de ser i, a poc a poc, ens anem convertint en una gran família. De veritat que m'ha emocionat conèixer-los, i hagués preferit disposar de més temps per a poder parlar. A més dels que ja s'anomenen en aquest post, avui he pogut saludar a El veí de dalt, Jordi González, Carme Fortià, Marina Martori, Anna Listerri, Núria Aupí, Eduard Ribera, Roser Caño, David Figueres...
Tenim una altra oportunitat en motiu de l'Ebresfera, que tindrà lloc els dies 1 i 2 de febrer a Tortosa i Roquetes.

Felicitats al Marc Vidal, al Toni Ibáñez i a la resta de l'organització.

De tornada cap a Tortosa, al vespre, m'han acompanyat les emocions viscudes i el Lluís Llach.


Després de dinar i deliberar, amb els membres del jurat, Jordi Ferré, Toni Ibáñez i Sani Girona.



Amb el cartell de l'Ebrebloc, Anna Ramírez, Jaume Llambrich, Dani Gil, Carme Pla i Daniel Closa.

Ressons de la taula de Literatura d'avui:

Dr. Lidenbrock

Marina Martori

Blocaires de l'Ebre

De tard en tard

Llunàtic

Lectura i decoració

Beat.cat

Antaviana

Els fabulosos viatges de Rocket

La Marfanta

Malerudeveuret

El bloc de Carme Pla

El basar de les espècies

Els dies i les dones

Llegeixes o què?

Sandy, de John Travolta (Grease)

Abans de marxar camí de les Jornades de la Catosfera us deixo amb la cançó dels dissabtes. Grease és una pel·lícula amb una banda sonora plena de cançons més que conegudes per tothom. De totes he triat Sandy, cantada per John Travolta, però en podria haver estat qualsevol altra.
Als que tenim certa edat, Grease ens porta molts records. Si no m'equivoco, la primera vegada que la vaig veure va ser al meu poble, em sembla que a l'Íntim, i possiblement la meva amiga Anna podria dir fins i tot al costat de qui estava asseguda aquell dia (té molta memòria per a aquestes coses). Llavors, en aquella edat, era molt important aconseguir una bona col·locació al cinema, al costat d'una persona determinada. Veure el seu rostre de perfil, il·luminat per la llum de la pantalla, o fregar lleugerament el seu braç, podria fer que perdessim absolutament el fil de la pel·lícula.

Friends a Postres de músic

La Blogosfera em sorprèn contínuament, i ja és estrany el dia que no em regala una sorpresa.

Avui mateix m'han escrit des de Figueres per a recomanar-me la visita a una pàgina dedicada a la sèrie Friends i, concretament, a una secció sobre referències a la sèria a la literatura, on s'hi troba el següent fragment de Postres de músic.

Encara té una carta a la màniga que pot salvar-li la pell: ha gravat en vídeo tots els capítols de Friends d’aquests dies, la sèrie favorita de la seva dona.

Es tracta d'un fragment del conte "Embruix de cuina", i m'acabo d'aixecar de la cadira per a buscar-lo dins del llibre, ja que no recordava el títol del conte. Això em passa sovint, ja que, en escriure sempre relats molt breus, em costa lligar el títol de certs contes amb el seu contingut.

El Priorat i Salvador Estrem i Fa a Antena Caro

El programa emès avui d'Antena Caro Lletres ebrenques, dirigit i presentat per Emigdi Subirats, ha estat dedicat al "poeta del Priorat" Salvador Estrem i Fa, i hi hem intervingut en representació del Priorat Jordi Martí i jo mateix.

Si algú té més interès en el programa, pot escoltar-lo a la web d'Antena Caro, a la secció de Lletres ebrenques.

El Priorat ha estat tradicionalment una de les comarques més maltractades per la insuficiència de tot tipus d'infraestructures (educatives, sanitàries, industrials, comunicacions...). Aquest fet, juntament amb la davallada de la població el segle passat, ha provocat que no sigui fàcil l'aparició de figures destacades en l'àmbit de la cultura. D'aquí la importància de destacar la figura de Salvador Estrem i el meu agraïment a l'Emigdi per la seva infatigable tasca de recuperar de l'oblit a nombrosos autors.

Cares del món (30): una amb gana

Cada cop més gent es contagia d'aquesta dèria de buscar Cares del món . No sé si això és bo o dolent, només deixo constància d'un fet d'una transcendència per a la humanitat que desconeixem encara (en-cara, us hi fixeu?). La cara d'avui, sorpresa tot just en el moment de dinar, em fa una il·lusió especial, ja que me l'envia el meu amic Pep.

Gràcies, Pep, mousse.

Arriba la Catosfera

Demà 25 de gener comencen a Granollers les Jornades sobre la Catosfera, impulsades pel Marc Vidal, amb una agenda molt completa.

Espero trobar-hi molts companys i companyes blocaires a quei coneixeré en persona per primer cop, i sento la il·lusió d'un xiquet petit davant d'un regal ben emboliCAT.

Durant les Jornades tindran lloc diversos tallers i taules molt interessants, però la que centra la meva atenció és la taula sobre literatura del dissabte a les 10.00, moderada pel Toni Ibáñez.

No sé si d'aquestes Jornades se'n treurà alguna conclusió, però estic segur que serviran per a estretir els lligams de la Catosfera i donar-li un nou impuls i difusió.


Us hi espero!

Felicitats petites (28)

De vegades tota la tecnologia que ens envolta ens fa semblar molt moderns, però, en el fons, duem amb nosaltres part dels hòmens i dones primitius que vam ser un dia (que encara som), i no podem resistir-nos al plaer d'una Felicitat petita com la companyia del foc. Ens trobem a gust al seu costat, ens hipnotitza la seva dansa, ens encanta el seu so i el reivindiquem a moltes festes.

Quan arriba el fred, trobem impagable un bon foc on arrecerar-nos, i amb la seva escalfor ja en tenim prou. Però si al foc l'acompanyen unes carxofes, amb sal i bon raig d'oli, llavors la felicitat ja és completa. Jo les prefereixo als calçots.

Blocaires: nous periodistes?

En un reportatge publicat avui al Diari de Tarragona, Marc Prats fa diverses reflexions sobre el fenomen dels blogs i el seu abast. Entre altres coses, ens diu que "els blogs permeten convertir l'usuari en un nou periodista". Aquesta frase m'ha recordat una trobada amb l'editor Jordi Ferré, quan vam coincidir en un acte cultural i, mig en broma, em va dir que m'haurien d'haver donat acreditació de periodista, fent referència a la difusió que acostumem a donar a aquesta mena d'actes.

No m'estranyararia gens que algun blocaire arribés a aquest extrem, sense tenir en compte els que ja en són, de periodistes, com ara La Marfanta o Tot és possible, entre molts altres. A mi em sembla que, en general, aquest pas no és aconsellable, ja que la gràcia dels blogs són els comentaris fets des d'un punt de vista propi i diferent, de vegades una mica aïllat, i situar el blocaire dins d'una roda de premsa o a primera línia d'un acte cultural, pervertiria el seu ull d'observador. Però aquesta només és l'opinió que tinc en aquests moments, i pot estar equivocada com moltes altres.

En aquest article, el Marc Prats també ha fer una referència a una dotzena de blogs diversos entre els quals es troba Tens un racó dalt del món.

Potser aquest és un tema del qual es podrà parlar a Granollers, durant la I Trobada de la Catosfera, el 25, 26 i 27 de gener, o a Tortosa i Roquetes durant l'Ebrebloc, l'1 i 2 de febrer.

40è joc literari

Els Jocs literaris travessen la barrera psicològica dels quaranta amb bona forma, i per a celebrar-ho recuperarem un dels jocs més clàssics d'aquesta secció: un anagrama. Es tracta de trobar el nom d'un/a escriptor/a modificant l'ordre de les lletres de la següent expressió sense que en sobri ni en falti cap. Ànim, suposo que és fàcil, perquè seguríssim que tothom en té algun llibre a casa.

EL MÓN DE L'OU PEDRA

Com sempre, envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població.

Us recordo que tothom que encerti algun dels jocs literaris del mes de gener tindrà números per al sorteig dels premis següents, i que teniu temps fins el 5 de febrer. Com més encerts, més probabilitats, i sempre regalo números extres a qui encerta tots els jocs del mes:

-Un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans.
-Dos lots de llibres cedits per Accent Editorial, formats per: Idees de combat, de Josep Maria Terricabras; La claredat d'Heràclit, de Josep Palau i Fabré; Ecce Homo, de Friedrich Nietzsche , i El nebot de Rameau, de Denis Diderot.

Més propostes al 39è joc literari

Els dimecres intento proposar-vos jocs literaris diversos, però els jocs que potser més m'agraden són els de tipus imaginatiu, amb els quals us convido a la creació literària. L'última ha estat el 39è joc literari de la setmana passada en què us psoposava la continuació a un fragment de conte. El mateix diecres ja vaig mostrar les primeres cinc creacions, i avui n'arriben unes quantes mes.

Amb aquest joc m'he emportat una alegria enorme: la participació de dues alumnes de 1r de Batxillerat de dos IES diferents, animades pels seus professors (dues com a mínim, que jo sàpiga). Aquest és un dels principals objectius d'aquests jocs: fomentar la lectura i l'escriptura als més joves. Moltes gràcies a les alumnes partipants i als seus professors.

Us recordo que el termini per a participar en aquests jocs i entrar al sorteig dels premis és el 5 de febrer. Demà dimecres un nou joc literari, el 40è!

Trenta anys, quan com ara començava el fred hivern, les nadales es deixaven sentir per tot arreu ,i els preparatius del Nadal omplien els carrers de gent.
Justament el 23 de desembre el dia que ell va sortir de casa a portar el dècim premiat en la grossa al banc, el mateix malait dia que la peixatera rossa ( de pot ) de la cantonada li va dir al seu marit que tenia hora a la manicura.
Llàstima que a ella no li agrade el peix almenys no estaria sola al inmens i fred llit.
Ricardo Gascon

Recorda amb enyorança el dia que el va conèixer. Vestia aquella camisa blanca que feia joc amb els seus ulls de mar, d’un blau gairebé transparent. Es va enamorar de la seva pell bruna i plena de pigues i, en el mateix moment que la va mirar, se li va encongir el cor. Després, tot va ser massa senzill. El primer dia que van quedar; ella plena de nervis i amb les mans tremoloses i ell amb una rosa vermella a la mà. El primer petó. I la primera carícia. L’habitació a les fosques, només ells dos, nua per dintre i per fora.
Però ara tot allò queda molt llunyà. Ja s’oblida dels petits detalls que la van enamorar, com quan li agafava la mà mentre miraven una pel·lícula de por o li besava el coll abans d’anar a treballar. Amb els ulls ennuegats i la tristesa punyent-li el cor, es convenç a si mateixa que tornarà. I això la fa llevar-se cada matí.
M. Roser Macià

Després d’una nit trista, com sempre des feia trenta anys, en veure la primera llum del dia, s’alçà del llit, ja no podia més, obrí el balcó, es veia la lluna, el sol que sortia, allí es va quedar pensant i pensant. Absorta amb les seves cabòries, no va veure, que als seus peus, qui sap qui, havia deixat un ram de roses roges
Maria Teresa Romeu

Un trapezista a punt de saltar

De vegades, als trapezistes, encara que siguin de juguet, els espanta el dubte abans de saltar, abans d'arriscar-se; però el pànic a quedar-se a terra és encara més gran.

Sin City, de Robert Rodríguez

Pel·lícula de 2005, amb Bruce Willis i Mickey Rourke, obra mestra del dibuixant i guionista Frank Miller, uneix l’estètica del còmic i del cine tecnològic a partir d’una revisió de la sèrie negra, i que reprodueix fidelment les vinyetes de l’obra original, amb un blanc i negre esquitxat de colors.

L’infern és viure cada dia sense saber el motiu de la teva existència.

M’encanten els matons; pots fer-los qualsevol cosa i no sents cap remordiment.

Els cotxes moderns semblen tots màquines d’afaitar.

Festa de l'Encamisada a Falset

Aquest passat diumenge, quan anava cap a Cornudella, no comptava amb dues sorpreses: la boira i la festa de l'Encamisada de Falset. Sembla estrany, però malgrat la poca distància fins Falset, mai havia presenciat aquesta festa. Em va sorprendre gratament, per la seva elevada participació, per l'entusiasme i alegria que es respirava, per la senzillesa, pel color.
Com a petita anècdota, abans de començar la festa, i encara amb els carrers deserts, vaig aturar davant de l'església una jove parella amb la seva filla, amb els vestits tradicionals, per fer-los una foto. Per a tornar la seva amabilitat els vaig dir que se la podia enviar, però van contestar que no calia, ja que a la imatge encara faltava algú més de la família. Els agrada aparèixer junts als records. Semblaven feliços.

Si algú vol veure més fotos de la festa, pot anar als meus àlbums de Picassa.