Primeres propostes al 39è joc literari

Ja han arribat les cinc primeres continuacions del fragment de conte del 39è joc literari que he proposat avui. Espero que n'arribin més. Animeu-vos, que fora fa fred i no cal que aneu a gastar-vos més diners a les rebaixes.

"Aquella nit, no obstant aquells pensaments rabiosos, va poder dormir plàcidament. En una desconeguda fase del son va sentir-se acaronada, com mai s'havia sentit, embolcallada per una brisa sensual. Sabia que estava dormint, que allò era un somni, però tan gran era la realitat de la seua percepció que no va voler abandonar mai aquell somni. I es va quedar en ell, adormida per a sempre."
Tomàs Camacho

"El ritual es repeteix una nit i una altra, mai perd l'esperança que ell vindrà. Alguna nit entre llàgrimes es promet que l'olvidarà, que deixarà d'esperar-lo, però al matí quan els primers rajos del sol entren per la finestra, la promesa es desfà. Durant el dia maleeix tots els actes que l'han allunyat d'ell cada cop més. Mai hauria pensat que l'any que van passar separats pogués borrar l'amor que corria entre ells, però va ser així. Quan va tornar del llarg viatge que li van obligar a fer els seus pares ell s'havia casat amb una altra. Només el va perdonar perquè als seus ulls va vore una espurna d'aquell amor que s'havien professat en secret, i sempre va pensar que ell tornaria a buscar-la."

Bajoqueta

"Com a cada nit es posa una camisa de seda amb unes gotes de perfum i es fica al llit entre llençols acabats de planxar.Tanca uns ulls embassats d'aigua salada i es dorm amb l'esperança que aquest cop serà diferent i al despertar es trobarà abraçada i estimada. "
Jordi Gonzàlez

"Una llàgrima li regalima galta avall : és el ritual de cada nit que es repeteix indefinidament des de fa massa temps.
Fora, el carrer és fosc i fa fred. Una moto s’ha aturat sobre el paviment de llambordes humides. El conductor, amb un peu a terra, entreguarda el balcó d’aquell pis com si cerqués un bri de llum entre les làmines de la persiana. Ha recolzat la màquina en el cavallet lateral i de l’infern de la caçadora n’ha extret una rosa vermella, un xic masegada. El pot-pot-pot del ralentí del motor ha callat.
Al lateral del dipòsit algú va retolar-hi, fa molts anys i amb pols ferm, la paraula "Esperança".
Josep M. Sansalvador

"Aquest cop serà l’últim, deixarà de somiar. No és fàcil viure dels records i alimentar l’ànima d’estúpids ritus que no arriben enlloc. Així doncs, es convertirà en una nova dona, lluny de les esperances que la tendresa d’aquell amor torni a acaronar-li el cos. Un nou batec ressona al seu cor, una nova il·lusió enceta el seu nou món."
Cinta Llasat