Una genial i divertida pel·lícula de 1998, especialment per als fans dels germans Coen, amb Jeff Bridges i John Goodman. El personatge protagonista, el Penjat, un home sense ofici ni benifici (ni ganes de tenir-ne) viu tranquil·lament a Los Àngeles, amb les seves partides de bitlles, fins que la vida se li embolica quan el confonen amb un milionari que té el seu mateix cognom: el Sr. Lebowsky. Les situacions i els diàlegs són una mica surrealistes, i cadascun dels personatges que hi intervenen no tenen desperdici.
Fa cara de ser el pis d’un casat, això! La tapa està aixecada!
Jo també vaig flirtejar amb el pacifisme; però no pas a Vietnam.
—Què ho fa que un home sigui un home? Potser que està disposat a fer el que convingui, costi el que costi.. És això el que fa a un home?
—I també un parell de testicles.
—I també un parell de testicles.
—Avui és dissabte, el Sabat, i jo només el puc deixar d’observar per situacions de vida o mort.
—Vols parar amb aquest rotllo! Però si tu no ho ets jueu, collons!
—Em vaig convertir quan em vaig casar.
—Però si fa cinc anys que te’n vas divorciar!
—I què! Tornes el carnet de la biblioteca quan et divorcies, o deixes de ser jueu?
—Vols parar amb aquest rotllo! Però si tu no ho ets jueu, collons!
—Em vaig convertir quan em vaig casar.
—Però si fa cinc anys que te’n vas divorciar!
—I què! Tornes el carnet de la biblioteca quan et divorcies, o deixes de ser jueu?
10 comentaris:
reconec que els diàlegs, per absurds, eren bons, però la peli no em va agradar.
què grans els germans Coen, sobretot els Coen dels 80 i els 90, pq ultimament m'hi he desenganxat una mica...
Aquesta pel.lícula recordo que em va provocar moments de rica irreprimible. Un humor absurd, més que els Monty Piton, però humor. Le he vist tres cops i no sóc gens afeccionat a tornar a mirar una pel.lícula.
No es pot escriure ràpid. En lloc de rica volia dir risa. En lloc de le he vist volia dir l'he vist. Perdoneu.
Impagable! Ja no recordo quants cops l'he vista. Quan la meva parella i jo estem deprimits i necessitem carregar les piles, tenim dues pel·lícules que no fallen: "La vida de Brian" i aquesta poca-soltada dels Cohen. I l'obsessió de Walter pel Vietnam? I quan destrossen el cotxe que pensen que és del noi? I quan intenten canviar el maletí dels diners?...
"Su belleza radica en su sencillez."
genial pel·lícula
molt bona pel.lícula si senyor
el Coen en tenen un altre amb el Bardem de prota
salutacions
La vegada que més la vaig disfrutar va ser en una versió del Speak Up on m'explicaven en un petit manual annex tots els ginys i dobles sentits de les frases. Un guió treballadíssim que es perd al doblatge!!!!
Cada cop que la veig em torno a petar de riure. M'encanten els existencialistes.
Per mi, la millor dels Coen. Arran d'aquesta m'he tragat tota la resta de la seva filmografia. :)
http://siknus.com/el-gran-lebowski, veig que m'han tret el primer vídeo.
Publica un comentari a l'entrada