04 de gener 2008

Això vol dir que estic malalt de blogs?

Fa uns dies que he començat a llegir l'últim llibre que m'han regalat, Vida privada, de Josep M. de Sagarra. M'encanta, us el recomano, i xalo molt llegint la seva demoledora descripció de l'aristocràcia decadent de la Barcelona de principis del segle XX.

Ahir llegia un fragment concret de la pàgina 102, que diu: "La grossa l'ha de treure un o altre; vés a saber! Tot és possible! I naturalment, la il·lusió persisteix."

Com que el llibre m'agrada estava mol concentrat, però, tot i això, no vaig poder evitar que l'esmentat fragment em fes vindre al cap el nom d'un blog que visito sovint. Això vol dir que estic malalt de blogs? Sabeu de quin blog parlo? Necessito teràpia?

10 comentaris:

Jacme ha dit...

no patixes, és normal... només t'estàs donant compte que ets un friki (de blocs, és clar!)

:DDD

L'illa dels monstres ha dit...

lo més preocupant serà quan comencis a somiar amb blogs o amb que et trobes blogaires que ni tan sols has vist en ta vida. llavors ja et pots començar a preocupar, però de moment te veig prou bé jejeje

salut!

arlequí ha dit...

El món blocaire és un món de comunicació i coneixement que no s'acaba mai. Per cert, és cert Vida Privada de Sagarra és una gran novel·la. Gaudeix de la lectura.

Núria ha dit...

Jo també he llegit el llibre i també em va agradar. És dels que cal llegir. Jo també el recomano.

Anònim ha dit...

Malalts de blog i, alguns (entre els que m’hi incloc) incurables! Una abraçada ben forta!

Josep Maria Yago ha dit...

És normal, sobretot si tenim en compte que Tot és possible és un bon blog, Salut Oscar ;-)

Jaume Puig ha dit...

Almenys a Blanes al fill Sagarra li deiem "la parida lluminosa"

Oscar Ramírez ha dit...

Que consti que m'he descollonat com uns deu minuts abans de respondre. Jo no crec que estiguis malalt de blogs tot i que recordo que fa poc vaig pujar a Pratdip i feia olor a garrofes. L'olor venia de la Cooperativa i vaig pensar en La Garrofa de Mont-roig. No crec que sigui, i tu siguis, un malalt de blocs. Ara, qui ho sap! Tot és possible!
Josep Maria, gràcies pel comentari.

Marc Jornet ha dit...

Definitivament, estem tots malalts de blocs, fins a les orelles, però jo no m'amoïnaria massa. Total per a poder-me connectar avui que no sóc a casa, ho he fet des d'un ordinador sense ADSL, amb aquells mòdems que fan aquell sorollet abans de connectar-se i la pàgina ha trigat 5 minuts a carregar-se del tot! Je, je... malalts perduts!

Jordi Gonzalez ha dit...

Adicte als blocs. Jo ho sóc al 55 %.
Clica al link que hi ha dins el meu post:
http://contaboy.blogspot.com/2007/11/tinc-salvaci.html
i faràs un curios questionari que et dirà com estàs d'enganxat.