De vegades, als trapezistes, encara que siguin de juguet, els espanta el dubte abans de saltar, abans d'arriscar-se; però el pànic a quedar-se a terra és encara més gran.
Anònims - CLI -
Fa 3 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quanta raó tens.
El ninot que il.lustra el teu post sembla més aviat "El Tarlà" de Girona. Trobaràs la seva llegenda aquí: http://www.ajuntament.gi/cultura/llegendes_de_girona/made/5.html
No està justificada la por doncs el Tarlà està lligat i mai cau.
Breu i concís, amb més raó que un Sant.
Quantes vegades la por d'estrellar-se l'ha deixat a terra...
Em sembla intuïr que ja sé de què va tot plegat ... Són molts mesos seguint-te. Estic convençut que el salt del trapezista serà un èxit rotund. Si hi ha cop mica de vertígen, un cop fet el salt desapareix.
Sort i endavant !
Tots ho som, trapecistes; de fet, jo últimament també em sent un poc/molt trapezista
Publica un comentari a l'entrada