Des de que vaig iniciar aquest blog m'emporto cada cop més sovint agradables sorpreses, algunes de les quals les aniré compartint properament.
No recordo quan em van enviar la penúltima carta escrita a mà, fa bastant de temps; però l'última l'he rebuda avui. Al calaix del meu departament de l'Ajuntament hi havia un sobre de color lila al meu nom, adreçada a Jesús M. Tibau, funcionari de l'Ajuntament, Tortosa. De moment, ja és curiós que amb aquestes poques dades hagi arribat al seu destí. L'he oberta amb molta il·lusió, sentiment que ha estat satisfet pel contingut del sobre, una carta escrita a mà, amb bona cal·ligrafia, i que comença així: "No bucegis en el teu record; no em coneixes."
Ja podeu començar a comprendre la meva emoció, ja que, normalment, no són cartes d'aquest tipus les que m'arriben a l'Ajuntament.
L'escriu una persona prejubilada que, després d'entrar per primer cop en aquest blog, em vol comunicar que li ha agradat, així com el seu interès pels meus contes.
Evidentment, aquesta persona rebrà una resposta com cal, amb la millor lletra que pugui extreure del meu bolígraf.
7 comentaris:
Ep! això de que és una persona prejubilada no sé, no sé... Sobre lila, carta escrita a mà...(potser perfumadeta) Te l'evien a la feina.... Uiuiui !! a més rebrà una resposta... com cal !! Ja entenc que un blog és públic i que no pots dir-ho tot... ;-)
La caligrafia emociona. No sé jesús si l'havies llegit:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080111/53426652822.html
L'has rebuda per mitjà de Correus i t'ha arribat: és un miracle.
enhorabona, tens tota la rao quan dius (més o menys) que una carta fisica val més que 1000 emails. jo, per sort, també rep 3o 4 a l'any (i les envio) pero no en sobres liles!
Tornat al comentari de Nuria, al nostre vei li han tallat l'aigua pq no rebia les cartes de factures, ultims avisos etc etc fins mesos despres! Bueno, suposo que aixi estalviarà aigua en temps de sequera!
Ami m'agrada rebre cartes, cartes de veritat ( no factures, propagandes....) per això quan vàrem canviar de casa vaig enviar una carta des de l'antiga adreça a la nova. Una carta escrita a mà, amb bons desitjos.... volia que la primera carta que entrés a la bústia portes coses bones ( i no factures!)
Tot i així, sort en temim dels mails per mantenir el contacte amb molta gent que sinó no escriuriem
Qué fuerte! La veritat és que fa il·lusió rebre cartes a la bústia ni que sigui de tant en tant, però d'algú que no coneixes i amb tant de misteri encara més.
Felicitats, jo fa temps que només rebo factures... Fins i tot, el mail art ha canviat.
Publica un comentari a l'entrada