19 de gener 2008

Els escriptors som mentiders?

Durant l'acte d'entrega dels XXVI Premis Literaris de Sant Antoni que ha tingut lloc avui a El Perelló, el director dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega, ha començat la seva intervenció de manera distesa i amb ironia, titllant de mentiders els escriptors, en general, i els que formavem part del jurat, en concret. Amb aquesta irònica "acusació" volia expressar en realitat que, a través de la ficció, els escriptors sovint expressem veritats.
Ficció i realitat sovint es confonen, ja que personatges imaginats com el Quixot o la Colometa han tingut tanta o més influència en les nostres vides que molts humans.
El cert és que, amb aquesta part de la seva intervenció, Xavier Vega ha estat molt encertat i m'ha ofert amb safata de plata una pilota que només calia rematar a gol. Quan ha arribat el torn de la meva intervenció li he tornat amablement i de bon rotllo la ironia, deixant entendre que els polítics també han de convertir en veritats els seus programes electorals.
I ara jo em plantejo: els escriptors escrivim ficcions per tal que semblin veritats, o escrivim veritats de forma que semblin ficció?
I els polítics?

Properament podreu conèixer en aquest blog els autèntics protagonistes de la jornada, o sigui els premiats, així com un fragment del relat guanyador.
Ha estat un plaer compartir jurat amb dues persones del tarannà de Biel Ferré i Josep Igual.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Abans que aquest post pugui generar qualsevol classe de polèmica, a causa que jo no hagi transmès correctament el to de l'escrit que li volia donar, vull remarcar el to amable i ben intencionat de totes aquestes paraules.

tonibanez ha dit...

Més que mentiders, jo diria que els escriptors som uns subversius: subvertim la realitat, la vampiritzem, la manipulem, la reconstruïm, la ficcionem...

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Preguntes :
¿els escriptors escrivim ficcions per tal que semblin veritats, o escrivim veritats de forma que semblin ficció?

Penso que les dues coses i moltes més és clar...

Em va agradar de veritat va ser llegir ell contestava molt intel·ligentment Enrique Vila-Matas l'any 2004.
Deia que moltes vegades li havien preguntant perqué escrivia. I va contestar citant Marguerite Duras: « Écrire, c’est essayer de savoir ce que nous écririons si nous écrivions. »

"Escriure és intentar saber què escriuríem si escrivíssim"
Tan intel·ligent i exacte que és difícil de superar.
Per això, com l'Enrique, jo també m'apunto la referència i la faig meva fins que en trobi alguna de millor i més acurada.
Sé que em costarà trobar-la.

Biel ha dit...

Sí, ja ho va deixar escrit, la Montserrat Roig, al seu llibre "Digues que m'estimes encara que sigui mentida". D'altra banda, la teva torna al comentari del Xavier Vega ha estat excel·lent: ja cal que els polítics vetllin per la seva credibilitat i que parlin més amb fets. Ha estat un plaer compartir amb tu i el Josep aquest matí literari de tot una mica. A reveure.

Sani Girona Roig ha dit...

Francament, hi ha una cosa que no entenc: què hi fa en aquest pots la referència als polítics...
Associació mental surrealista?
Si et sembla ja ho explicaràs.

Esperarem el fragment del relat guanyador.
Bona feina!

Anònim ha dit...

La pregunta és molt interessant: Si la història, malgrat ser una evident ficció, no alça el vol fent-se creïble (possible), ho perdrà tot. Està clar que l’escriptor s’amaga rere personatges i històries per puntualitzar una realitat determinada. I l’embolcalla d’emocions que puguen ser sentides, reconegudes, per fer-les més pròpies al lector perquè aquest s’identifique. Els polítics? Això ja són altres calces!

TRAPEZISTA ha dit...

Els escriptors som carronyaires i antropòfags.