De vegades gaudim de Felicitats petites i no podem evitar un somriure burleta, mig d'amagat, quan a algú li surten les coses malament, a l'inrevés del que pensava; especialment si aquest algú és un company de la feina que no ens cau gaire bé, o un veí que baixa la brossa quan no és l'hora, o un dolent de la pel·lícula.
Al blog del Sherlock Holmes he descobert una petita felicitat d'aquest tipus, en relació a una enquesta organitzada per El Mundo que us convido a visitar i a votar. Ja passa això algun cop, que fas una enquesta, no surt el resultat que esperaves i te l'has d'empassar.
Sóc dolent per burlar-me'n?
6 comentaris:
ja procurarà el Mundo no fer-ne ressó, quan les coses no van be pels seus interesos, tomben el resultats, la cuestó es remanà la merda fins que fagi pudor
salutacions
Però aquesta enquesta és de l'any 2006...
Fer una rialla perquè a un altre no li van les coses bé, és pueril, el proïsme ens ha d'interessar per a fets i circumstàncies positives, entretenir, ensenyar, aprendre, compartir alegries... mai hem de posar-nos contents perquè a algú les coses no li vagin bé, millor passar d'ell.
Un dia m'has d'explicar en què et bases per dir que els blocs són un gènere literari, aquí a la Universitat estem desconcertats davant d'una frase tan al meu parer gratuïta, que hi hauria: poesia, narrativa, teatre i... blocs. Déu meu els que hem fet estudis sobre la teoria de la literatura estem sobtats.
Si un està derrotat,
no ho celebris és una banalitat:
tu també pots perdre;
si un s'equivoca,
no te'n riguis:
tu també et pots equivocar;
si un diu animalades
no les analitzis deixa-les passar:
tu també en pots dir;
si algú plora
no celebris les llàgrimes:
a tu també se't poden humitejar els ulls;
si algú que no et cau bé
ha perdut la primavera
no te'n riguis de la seva tardor:
A tu també et cauran les fulles;
No t'asseguis a prendre un cafè
amb algú que no et caigui bé
però no celebris que no tingui
companyia per assaborir-lo,
ni diners per pagar-lo:
és poc ètic í molt cínic,
la veritat és que és molt i molt cínic.
A certes alçades de la cursa
per l'almanac dels respirs màgics
i els senders dolços de pell
i profunds d'esperit que és la vida,
desitjar mal o que les coses no surtin bé a algú és, ja ho he dit, pueril, i també un anacronisme del que ha de ser l'esperit de la gent amb certes pretenssions humanístiques.
Que tinguis sort amb el llibre.
Albert Guiu.
felicitats pel llibre!
;))
pd: llibres ebrencs m'ha enviat un mail on ho expliquen, aquesta sí q és una felicitat!!!
No, no ets dolen per alegrar-te que l'enquesta del Mundo, els surti malament. En aquest cas els bons i els dolents estan més que clars. I aquest anònim s'ha passat una mica. Tampoc és això... vaja crec jo!
Una cosa és un somriure burleta de primer impuls i sense pensar gaire i l'altra cosa el que semla que ell ha entès que és alegrar-te de les desgràcies dels altres. No és el mateix. I pel que fa als blogs, jo no sé si tu has dit exactament que els blogs són un gènere literari, potser la paraula gènere no és la més adequada, però als blogs hi hliteratura, als blogs hi ha poesia, narració, relats curts, contes i fins i tot novel·les. I a més a més n'hi ha de molt bons que em fan una enveja que em moro, però que m'alegro que siguin bons... perquè jo gaudeixo llegint-los.
Salutacions
Carmen r, jo no he signat anònim, he signat amb el meu nom, els contes, poemes i la resta de mostres literàries que apareixen al bloc són això contes, poemes... i no bloc com a gènere literari per això em sembla fora de lloc dir que els blocs són un gènere literari, jo també penso que n'hi ha de molt interessants, i alguns de molt bons, com a moltes antologies de poemes o contes, però caram no diguis a una entrevista que és un gènere, sols he dit això. Parlant des dels meus coneixements, sols això, si algú s'ha ofès, doncs mira, també m'ofenc jo de què tu em contestis el que jo escric sense un mínim d' anàlisis del què dic.
La gent del Mundo s'ha equivocat en les enquestes, molt bé i què, hi ha periodistes amb molta força en aquest diari, independentment dels seus ideals polítics, el fill d'Anguita un home d'esquerra sense cap matís dretà, hi treballava per les seves facultats no per pertanyer a un bandol o altre, ja que com el seu pare era manifestament d'esquerres, fer xerinola de l'equivocació d'altri, em sembla ho repeteixo gratuït i, políticament feble, però estic disposat (en tinc moltes ganes) perquè estic en desacord en moltíssimes coses amb el titular del bloc a discutir això i moltes més coses i, si tu t'apuntes doncs també, les discussions per internet són poc profundes, conviden a l'amiguisme boirós i ataquen tot aquell que digui lo contrari. M'agradaria que fossin cara a cara i amb una emissora pel mig, per exemple.
Jo no he dit que fos dolent, he dit que em semblava pueril el comentari.
A més jo vaig fer un curs de textos periodístics al Mundo i, el tracte va ser exquisit, per tant no està tan clar (com dius en plan totalitari) qui són els bons i qui els dolents. I jo no els voto pas els del PP, però no cal anar de progre matant tot el que no és del nostre grat, a més a més, t'he de dir que mantinc tot el dit a l'article de dalt.
ALbert Guiu
Publica un comentari a l'entrada