Pel·lícula de 2005, amb Bruce Willis i Mickey Rourke, obra mestra del dibuixant i guionista Frank Miller, uneix l’estètica del còmic i del cine tecnològic a partir d’una revisió de la sèrie negra, i que reprodueix fidelment les vinyetes de l’obra original, amb un blanc i negre esquitxat de colors.L’infern és viure cada dia sense saber el motiu de la teva existència.
M’encanten els matons; pots fer-los qualsevol cosa i no sents cap remordiment.
Els cotxes moderns semblen tots màquines d’afaitar.
6 comentaris:
Una de les poques pel•lícules basades amb un còmic que m’ha agradat, i molt!
Salut!
... Una adaptació molt bona! I dels còmics, per mi, el millor és el primer, que només es deia Sin City, i en fer-se la pel.lícula el propi Miller va afegir el subtítol de 'The hard goodbye'...
Sovint quan veig tanta violència, encara que sigui ficció, em pregunto on queda l'amor de l'infant que tots hem sigut, on queda la inocència de la mirada. On estan els braços que busquen la mare? En què podem arribar a convertir-nos?
PD: molt bons els efectes per aconseguir la visió d'un còmic?
buah, déu ni do quina pel·lícula més intensa! és un no parar de passar coses. tècnicament refrescant, tot i que no em va marcar de per vida.
salut!
És molta la gent que m'ha recomanat aquesta pel·li i la veritat que entre una cosa i altra no l'he arribada a veure...
Violencia a tope, magnífica pel.lícula. Esperem una segona part.
Publica un comentari a l'entrada