Cada cop més gent es contagia d'aquesta dèria de buscar Cares del món . No sé si això és bo o dolent, només deixo constància d'un fet d'una transcendència per a la humanitat que desconeixem encara (en-cara, us hi fixeu?). La cara d'avui, sorpresa tot just en el moment de dinar, em fa una il·lusió especial, ja que me l'envia el meu amic Pep.
Gràcies, Pep, mousse.
2 comentaris:
molt bona aquesta cara! sembla un animalot que està menjant.
1 abrçada!
pd: que vagi molt bé a les jornades, ja ens explicaràs.
Més que un avió sembla una cria d'ocell demanant menjar perquè ha de creixer.
Publica un comentari a l'entrada