Aquest passat diumenge, quan anava cap a Cornudella, no comptava amb dues sorpreses: la boira i la festa de l'Encamisada de Falset. Sembla estrany, però malgrat la poca distància fins Falset, mai havia presenciat aquesta festa. Em va sorprendre gratament, per la seva elevada participació, per l'entusiasme i alegria que es respirava, per la senzillesa, pel color.
Com a petita anècdota, abans de començar la festa, i encara amb els carrers deserts, vaig aturar davant de l'església una jove parella amb la seva filla, amb els vestits tradicionals, per fer-los una foto. Per a tornar la seva amabilitat els vaig dir que se la podia enviar, però van contestar que no calia, ja que a la imatge encara faltava algú més de la família. Els agrada aparèixer junts als records. Semblaven feliços.
Si algú vol veure més fotos de la festa, pot anar als meus àlbums de Picassa.
Com a petita anècdota, abans de començar la festa, i encara amb els carrers deserts, vaig aturar davant de l'església una jove parella amb la seva filla, amb els vestits tradicionals, per fer-los una foto. Per a tornar la seva amabilitat els vaig dir que se la podia enviar, però van contestar que no calia, ja que a la imatge encara faltava algú més de la família. Els agrada aparèixer junts als records. Semblaven feliços.
Si algú vol veure més fotos de la festa, pot anar als meus àlbums de Picassa.
1 comentari:
el cas de Falset a la guerra va ser molt fort, es van fer dues llistes de persones unes les van matar i les altres es van salvar, aquesta nafra encara és recorda a hores d'ara i crea rencúnia
salutacions
Publica un comentari a l'entrada