Sopa de Ganso, dels Germans Marx

Una nova pel·lícula dels Germans Marx que apareix en aquesta secció, De pel·lícula. Sopa de ganso és un film de 1933 que es desenvolupa a la imaginària República Democràtica de Freedonia, un petit país europeu, al comandament del qual posen a l'estrafalari Rufus T. Firefly (Gruoxo), amenaçat per la dictadura de Sylvania.
Sylvania envia uns espies per a vigilar a Firefly, però no faran altra cosa que embolicar la troca.

—Recorda que ens va donar la foto d’un home per que el seguíssim? Doncs ens vam posar a treballar de seguida i en menys d’una hora… ja havíem perdut la foto.
—Vull un informe detallat de la seva investigació!
—El dilluns vigilàvem la casa de Firefly, però ell no va sortir, no era a casa. El dimarts vam anar al beisbol, però ens va enganyar, no s’hi va presentar. El dimecres hi va anar ell, al beisbol, però el vam enganyar; no ens hi vam presentar. El dijous va ser per partida doble; ningú s’hi presentà. El divendres va ploure, no va haver partit i ens vam quedar escoltant-lo a casa per la ràdio.

Un dels gags que s'acostuma a repetir a totes les seves pel·lícules és el dels diàlegs entre Grouxo i una senyora madura i rica a qui sempre li vol prendre el pèl i els diners.

—Com a presidenta del comité de recepció li dono la benvinguda amb els braços oberts.
—Ah sí? I fins a quina hora els tindrà oberts?
—He donat suport al seu nomenament perquè el considero el conseller més capacitat de Freedònia.
—Aquest concepte és bastant ampli. I vostè també és bastant àmplia. Serà millor que vostè marxi. He sentit dir que construiran unes oficines tot just on està vostè. Se’n pot anar en taxi i si no en troba un se’n pot anar indignada.
—El futur està a les seves mans; prometim que seguirà fidelment les passes del meu marit.
—(Què els sembla? No porto ni cinc minuts al càrrec i ja s’està insinuant) On és el seu marit?
—Està mort. Vaig estar al seu costat fins al final; el vaig estrènyer als meus braços i el vaig besar.
—Llavors va ser un assassinat! Es casaria amb mi? Li va deixar molts diners? Respongui primer la segona pregunta.

—No pateixi; li signaré una lletra a 90 dies. Si llavors no l’ha cobrada es pot quedar amb la lletra.
—No ens havíem vist en algun altre lloc abans?
—No ho recordo. Ni tan sols estic segur de veure’l ara; deu ser alguna cosa que he menjat.

—Secretari! Li vull dictar una carta: "Benvolgut dentista, li adjunto un taló de 500 dòlars, atentament". Enviï-la immediatament.
—Primer hauré d’adjuntar el taló.
—Si ho fa, el despatxo.