El Montsant, dalt de tot dels dies,
ens ensenya on s’amaga la saviesa,
com les arrugues dels vells,
com les pàgines d’un llibre.
ens ensenya on s’amaga la saviesa,
com les arrugues dels vells,
com les pàgines d’un llibre.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Després de veure'l tantes vegades des de la vinya de mon pare, un dia vaig decidir pujar-hi i va ser tota una experiència que em va fer repetir, una vegada i una altra. El Montsant, com totes les nostres muntanyes té alguna cosa que t'enganxa...
Bonic, el Montsant, i bomniques les paraules.
hola jesús, tens un meme al meu bloc... ;))
el Montsant és màgic, qui s'ha quedat a dormir ho pot comprobar, aquesta muntanya te algo que t'atrau, hi pujo si puc una vegada a l'any, bona foto.
salut
La màgia que té el Montsant és que ha passat desapercebut davant d'altres massissos i s'ha mantingut genuí. Allà s'hi sent el silenci molt fort !
després de veure tentes vegades ara ancara magraden mes gracies a bosaltres gracis de tot cor adeu simpatics
tot molt bonic i gracies per lñes bistes tant boniques i es tu pendes ade a tots astra una altra begada adeu
Publica un comentari a l'entrada