De vegades tota la tecnologia que ens envolta ens fa semblar molt moderns, però, en el fons, duem amb nosaltres part dels hòmens i dones primitius que vam ser un dia (que encara som), i no podem resistir-nos al plaer d'una Felicitat petita com la companyia del foc. Ens trobem a gust al seu costat, ens hipnotitza la seva dansa, ens encanta el seu so i el reivindiquem a moltes festes.
Quan arriba el fred, trobem impagable un bon foc on arrecerar-nos, i amb la seva escalfor ja en tenim prou. Però si al foc l'acompanyen unes carxofes, amb sal i bon raig d'oli, llavors la felicitat ja és completa. Jo les prefereixo als calçots.
12 comentaris:
Segur que devien estar boníssimes, s'hauran de repetir aviat, i així tornar a ser feliços al menys una miqueta. Diumenge?
Jesús, vols dir que aqueixes carxofes no es cremaran?
carxofes...mmmm
quina cosa més requetebona...
Doncs estic d'acord..felicitat, i plaer, com m'agraden les carxofes..
Bon dia maco, petons.
unes bones cartxofes d'Amposta, una baldana d'arrós, un bon pa torrat i un raig d'oli verge de Ciurana, regat amb un Montsant, he tocat el cel amb les mans !!!!!!
salut i bon profit
Aquest post m'ha fet riure.
El poder de la simplesa.
Veient la foto no m'ha quedat clar si cremes carxofes per estar calentó i per això t'agraden, doncs fa fred. O bé , segona opció, t'agraden les carxofes com les persones normals, es a dir per menjar, i aquestes s'estàn cremant mentre bades fent la foto pel post.
Per alguns comentaris dedueixo que no és del tot coneguda aquesta manera de fer les carxofes, a la flama, de forma semblant als carxots, ben cremadetes per fora i tendríssimes per dins.
Jesús, la nostra ignorància és molt atrevida...
Resulta reconfortant veure com es repeteixen costums i maneres de viure arreu dels PP CC, aquí, a la Marina Alta fem les carxofes exactament igual (encara que preferim, si pot ser, fer-les al foc de la xemeneis.
M'ha fet molta gràcia veure el teu post perquè, justamentara, en acabar d'escriure vaig jo ha menjar-me'n unes exactament igual que les teves (tamé al forn ai!)
jo també tinc foc a terra i de vegades em quedo badant, mirant-lo. És ben hipnòtic oi que si?.
ah! a mi també m'agraden molt les carxofes, però jo les faig amb brasa.
Això del foc és ben veritat, però amb les carxofes no et puc donar la raó. No puc amb elles.
Publica un comentari a l'entrada